Rania

Rania
Nom de l’objecte	ampolla
Títol / Nom propi	Rania
Autors / participants	Ricard Sala, André / disseny Productos Lácteos Freixas, SA / producció / Barcelona: 1967 - ?
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1967
Dimensions	23.5 x 9 x 9 cm
Material	vidre
Ingrés	donació, 1994
Número registre	MADB 135413

Descripció

Avui la majoria d'envasos per a productes líquids d'ús domèstic que es comercialitzen han incorporat l'entrant tòric, però el 1967 aquesta característica era una novetat. L'envàs de llet dissenyat per André Ricard va ser el primer que amb l'enfonsament de la part superior alterava la forma habitual de l'ampolla de vidre. Ricard va voler modificar la forma de l'ampolla de vidre fabricat industrialment amb motlle per raons eminentment funcionals. Les ampolles de litre anteriors presentaven dificultats a l'hora de conjuminar la comoditat d'ús i l'acoblament a la nevera. Si el diàmetre es feia convenient a la mà, l'ampolla resultava massa llarga per a l'altura del prestatge de la porta de la majoria de neveres. Si s'ampliava el diàmetre per reduir l'alçada, es feia més difícil la manipulació de l'ampolla. El redisseny de Ricard resolia aquest dilema amb un entrant tòric que permetia reduir el diàmetre de l'ampolla en un sol punt. Aquest aprimament de l'ampolla actua com un clar indicador de per on agafar-la i referma la subjecció fins i tot quan l'ampolla està humida. D'altra banda, cal tenir present que el pes d'una ampolla de vidre de litre fa més difícil la manipulació en el cas d' usuaris amb poca força o amb mans petites (com és el cas de les persones grans o els nens). L'altra modificació que incorporava el redisseny és una boca ampla que provoca un abocament fluid i redueix el perill d'esquitxades. L'ampolla dissenyada per Ricard es presentava en dues mides. L'ampolla de litre i la de mig litre. Quan s'ha parlat d'aquesta ampolla de llet sempre s'han destacat les prestacions descrites. No obstant, es pot fer esment, també, dels aspectes comunicatius i estètics del disseny. El resultat formal, diferent a l'ampolla tradicional, dóna una forta capacitat d'identificació al producte. Hi ha, per tant, un tipus de diferenciació de marca molt cercada pels productes de gran consum. Malgrat l'originalitat apuntada, l'envàs no adopta una forma agressiva "estranya" a la naturalesa del producte que conté. Ben al contrari manté la identitat "amable" d'un producte lacti. El mateix any del llançament del producte va obtenir el premi Delta d'Or ADI/FAD atorgat per un jurat constituït per Gui Bonsiepe, Rodolfo Bonetto i Antonio Fernández-Alba que va considerar que "malgrat ser un objecte d'ús comú i producció de masses amb grans restriccions tècniques, ha trobat una solució que millora la qualitat funcional manifestant-la de forma directa". Una de les característiques de la cultura del disseny català als anys seixanta, de la qual els premis ADI formaven un pilar molt important, era la d'emfatitzar tot allò que articulava el disseny amb la indústria i els consums massius. Productes com l'ampolla d'André Ricard servien com a exemples demostratius i pedagògics que el disseny industrial és possible. Precisament, comentant els dos premis d'aquella edició (el Delta de Plata s'atorgà als fanals d'enllumenament públic dissenyats per Miguel Milá i Pep Bonet) Oriol Bohigas escrivia a la revista "Serra d'Or": "Ambdós són productes d'una evident qualitat, inclosos dins el ritme de necessitats reals de la mateixa indústria, plantejats de bell nou amb molta originalitat i llançats a uns consums massius." La repercussió del disseny de l'ampolla no es limita, però, a aquesta atribució d'exemplaritat. De fet, com ja s'ha dit, aquest disseny inaugurava -si més no a Espanya- una tipologia d'envasos de líquids que amb el temps s'han generalitzat. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)