cadira de braços

Descripció

Va ser Rogeli Roca Plans (1902-1977) qui encarregà, el 1933, al jove arquitecte Josep Lluís Sert la remodelació dels baixos de l'edifici, situat a la cruïlla entre Passeig de Gràcia número 18 i la Gran Via, per instal·lar-hi la Joieria Roca. Les obres quedaren enllestides el 20 de gener de 1934, i a la tarda d'aquell mateix dia tenia lloc la inauguració, que va ser un veritable esdeveniment per a l'època. Molt aviat l'esdeveniment fou seguit per diaris i revistes, perquè es tractava d'una remodelació que introduïa els nous conceptes defensats per l'arquitectura del Moviment Modern. Josep Lluís Sert, juntament amb altres arquitectes catalans havia creat (desembre de 1930) l'agrupació del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) que defensava el racionalisme, l'estandardització, l'ús de materials funcionals i les propostes difoses a través del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) i del CIRPAC (Comité International pour la Résolution des Problèmes de l'Architecture Contemporaine). El projecte de la remodelació fou el de donar al conjunt un tractament unitari, i per això que no solament la façana i l'espai interior havien de respondre a les necessitats sinó que també l'agençament interior, taules, seients -alguns eren Thonet-, armaris i vitrines d'exposició, foren projectats pel propi Sert. En aquest sentit no únicament s'enaltia haver suprimit i substituït els murs de càrrega de la façana existent per peus drets metàl·lics i haver adaptat la irregularitat de la planta; sinó també la precisió de la distribució i l'agençament interior que donaven -com afirmava Carles Sindreu- "la màxima sensació de luxe i confort". Del nou establiment també se'n féu bandera de "civilitat", en el sentit d'evidenciar el caràcter urbà modern, i el 1936 rebia de l'Ajuntament de Barcelona el Premi d'Establiments que atorgava cada any per distingir les obres de més qualitat. Aquesta cadira de braços dissenyada per Josep Lluís Sert s'adeia perfectament amb el gust selecte i refinat que respirava tot l'establiment, evidentment adreçat a les classes socials adinerades. La resolució de la cadira en estructura de fusta, amb una lleu pesantor en els perfils, traduïen un caràcter més afí amb aquell estil que s'havia volgut mostrar -també a mitjan anys vint- com a modern: l'art-déco. Això no obstant, Sert va intentar dotar-la d'un disseny més funcional fent-hi desaparèixer "l'entapissat elàstic" -com s'afirmava llavors- en resoldre seient i respatller com una simple estructura en què, de manera independent, s'hi encaixen els coixins, els quals, a més, per la forma esbiaixada augmenten l'acoblament. Era tal el caràcter d'higiene que es reclamava per als nous objectes dissenyats que fins i tot el reforç del respatller era resolt amb una reixeta metàl·lica; en l'actualitat, però, aquest element ha desaparegut. Aquest lligam amb el funcionalisme volia ser assenyalat, també, per l'ús de fusta corbada en els braços de la cadira, malgrat que la manca d'una indústria adient per fer-los, obligà a resoldre el problema mitjançant l'acoblament de dues peces de fusta que requerien un bon treball artesà. La tapisseria original era a base d'una sarja de color os puntejada de gris. El desgast per l'ús i el pas del temps van provocar que fos substituïda per una altra de llisa de color gris verdós. Aquesta és la imatge final de la peça del museu. Amb tot, tant aquesta cadira com la versió que en féu sense braços mantenien l'horitzontalitat -ja que no sobresortia gaire el respatller-, la transparència i la fluïdesa que tot l'espai de la Joieria Roca evocava i que, encara avui, s'ha volgut mantenir. Mercè Vidal