Polar
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | glaçonera |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Polar |
| Autors / participants |
Amat Ferré, Fernando / disseny Diseño y Forma, SA (Disform) / producció / Barcelona: 1974 - circa 1984 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1974 |
| Dimensions | 22 x 20 x 20 cm |
| Material |
resina ABS porexpan |
| Material / tècnica | poliestirè expandit |
| Ingrés | donació Diseño y Forma, SA (Disform), 1994 |
| Número registre | MADB 135593 |
Descripció
La glaçonera ideada per Fernando Amat és un recipient d’ús domèstic per contenir i portar els glaçons de les safates del congelador a la taula i conservar-los freds. Aquest objecte consisteix en un contenidor de parets dobles d’ABS plenes de boletes de porexpan (poliestirè expandit). La paret de fora té forma cilíndrica i la de dins, cònica. Per la forma i el material emprat, aquesta glaçonera té una semblança amb la de Miguel Milá, premi Delta d’Or de l’ADI FAD del 1963, que era de porexpan emmotllat únicament. La millora introduïda per Amat és la protecció del porexpan mitjançant l’ABS, que evita que aquell s’embruti i permet de netejar el recipient. Els materials s’han escollit per la lleugeresa, l’economia i, fonamentalment, les propietats d’aïllar i conservar baixes temperatures, a fi d’evitar que els glaçons s’enganxin o es fonguin massa aviat. El plàstic era un material molt utilitzat als anys setanta per a objectes d’ús quotidià i denotava modernitat. El porexpan s’utilitza habitualment per al transport d’objectes fràgils (perquè amorteix els cops) i de productes freds (com a aïllant), però és inusual veure’l en un objecte domèstic de cuina i taula. La simplicitat de la forma cilíndrica s’adiu a la racionalitat amb què ha estat ideada la peça. La glaçonera es completa amb una tapadora amb agafador i disposa d’una cavitat a la base per encabir-hi els dits i agafar el recipient amb una sola mà. Amat deixa que es vegin les boletes de porexpan —material quasi sempre present en la societat moderna, però gairebé mai visible— de manera inusual i insòlita, gràcies a la transparència del plàstic que les embolcalla. Aquesta peça no va atreure l’atenció ni de publicacions ni d’organismes vinculats amb el món del disseny, malgrat les qualitats que conté i la mancança que hi ha al mercat —encara avui— d’aquest tipus de producte. Al museu se’n conserven dos exemplars, aquest i un altre donat per Carlos Javier López el 2015. Mercè Vidal
