Sol

Sol
Nom de l’objecte	llit
Títol / Nom propi	Sol
Autors / participants	Riart Llop, Carles / disseny / Barcelona: a partir de 1996
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1996
Dimensions	117 x 132 x 205 cm
Material	xarpellera buata cotó espart antígon (fusta) banús (fusta) arboç (fusta) vellut
Material / tècnica	fusta de madrona i arrel de madrona
Ingrés	donació Carles Riart Llop, 2002
Número registre	MADB 136800

Descripció

Sol és un llit compost d’un capçal sobredimensionat i un canapè de vellut blau realitzats tots dos amb materials de qualitat extraordinària. Les fustes singulars fetes servir són l’arrel de madrona al capçal, fusta de coralet a la peça sobre la qual s’assenta aquest i fusta d’eben massís per a les potes tornejades. Com en molts altres mobles de Riart, la combinació de diferents materials és un factor fonamental a la mateixa idea de la peça: d’una banda, per singularitzar i donar valor propi a cada una de les parts que componen el moble, i de l’altra com a part del joc estètic de contrastos en què es basa gran part del treball del dissenyador. Les formes aparentment capricioses del capçal volen trencar la simetria que caracteritza habitualment aquestes peces i és alhora un gest pictòric que retalla un espai dintre de l’espai. El canapè és un “llit turc” la realització del qual constitueix en si mateix una obra d’artesania. Fet a la manera antiga per un mestre tapisser, està elaborat totalment a mà, amb molles tibades amb cordes d’espart i diverses capes de xarpellera i de buata. Sol recupera una tipologia no habitual pel que fa a llits individuals, amb un somier per a matalassos de 1,10 m, és a dir, un model més ample de l’habitual per a una sola persona. De fet, el nom crea un joc d’ambivalència semàntica amb la paraula “sol”, que designa tant l’astre com el fet d’estar sol. El llit Sol pertany a la col•lecció Objectes perduts, títol que fa referència a la investigació al voltant de les tipologies perdudes, i inclou obres realitzades entre 1978 i 1996. De les deu peces que componen aquesta sèrie, nou, inclosa aquesta, són edició limitada de cinc exemplars més prova d’autor, mentre que Sillón Real té un tiratge de dotze exemplars. Igual com passa amb 1ª Colección de muebles especiales i Útils, Riart garanteix el tiratge de l’edició mitjançant el lliurament d’un contracte signat per totes dues parts en què comprador i dissenyador es comprometen a no reproduir la peça. Objectes perduts es va exposar a la galeria Luis Adelantado de València al setembre de 1996 junt amb Útils i la 1ª Colección de muebles especiales. De la mateixa manera, part d’aquesta col•lecció i altres mobles pertanyents a Útils i 1ª Colección de muebles especiales es van presentar a la galeria Carles Poy de Barcelona el 1997 amb el nom de Mobles d’autor. Els estudiosos de l’obra de Riart han assenyalat la importància que les exposicions tenen en el recorregut professional del dissenyador. Cal destacar-ne, d’una banda, el muntatge en si, dut a terme pel mateix Riart, i de l’altra el fet que constitueixen l’única via de difusió d’unes obres que no es comercialitzen en els canals habituals. El fet d’haver presentat Objectes perduts en galeries d’art confirma la voluntat artística d’aquesta col·lecció i la posa en relació amb altres sèries de Riart, com és el cas d’Útils o fins i tot 1ª Colección de muebles especiales, totes plegades amb el componen d’artisticitat que comporta el fet que siguin peces úniques o de sèrie limitada. Pepa Bueno

Història de l’objecte

Col·lecció Objectes perduts.

Bibliografia

Rabat, E. (2001). Carles Riart. Barcelona: Santa & Cole, Ediciones de Diseño; Edicions UPC, 22-23

Mobles d’autor