Diáfana
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | campana extractora |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Diáfana |
| Autors / participants |
Tusquets Blanca, Oscar / disseny Clotet Ballús, Lluís / disseny BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: a partir de 1996 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1996 |
| Dimensions | 35 x 70 x 50 cm |
| Material |
acer inoxidable alumini elastòmer de nitril metacrilat de metil |
| Material / tècnica | Acer inoxidable, alumini, metacrilat i cautxú nitrílic |
| Ingrés | donació BD, Ediciones de Diseño, 1998 |
| Número registre | MADB 136796 |
Descripció
Segons diverses teories, l’evolució, la modificació i l’aparició de noves tipologies d’objectes es desenvolupa a partir de dues dinàmiques diferenciades. Una es fonamenta en la renovació total, a manera de revolució, amb l’aparició d’un producte pràcticament inèdit, sense antecedents directes ni concrets, i que dóna pas a una nova manera d’entendre i resoldre un problema. L’altre es fonamenta en la millora i ajustament constant de productes existents, a partir de petites modificacions que van adaptant-lo millor a les condicions d’ús o als mateixos canvis en el seu context. No hi ha dubte que la campana Diáfana es troba en aquest segon cas. Aquesta campana extractora comparteix els mateixos principis bàsics i elements que les seves antecessores, els models Camp, AE i BD (MADB 135838). Totes tres consten fonamentalment de la campana transparent, el cos amb l’extractor i el tub d’evacuació. Al llarg dels més de trenta-cinc anys que transcorren des del disseny de la primera campana fins al de Diáfana, els diferents components de la campana han millorat de manera evident. Especialment, els aparells extractors han evolucionat molt. I això va impulsar Clotet i Tusquets a tornar sobre el producte per resoldre aquells problemes que, pel fet de ser també els productors de l’objecte, sabien que en limitaven l’eficàcia. El motor de la campana Diáfana mou molt més volum d’aire que el model BD i arriba a 535 m3/h, és més silenciosa, disposa de dues velocitats d’evacuació de fums, i d’un filtre d’olis de major capacitat i eficàcia. El motor queda totalment integrat en el conducte de sortida de fums (de 188 mm de diàmetre en la part inferior i 150 mm quan surt de l’aparell). Aquest conducte, d’acer inoxidable, és molt senzill de netejar, com també ho són la campana de metacrilat, el filtre i la carcassa que protegeix el motor. L’element d’unió entre la campana de metacrilat i l’extractor consisteix en unes peces de cautxú nitrílic, igual que les juntes, material resistent als olis. La subjecció d’aquestes peces es realitza quan es tensen i s’enganxen a unes forquilles metàl·liques situades a la part exterior de l’extractor, que funcionen de manera similar a les capotes dels cotxes antics, on s’utilitzava aquest tipus d’elements. El resultat proporciona una imatge nítida i geomètrica, amb les diferents peces perfectament integrades. Aquesta netedat justifica perfectament el nom de l’objecte, que correspon a un producte notablement elaborat i ben resolt. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1997, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Programas de mobiliario para cocinas y accesorios (1998), On Diseño, 191, p. 96-127, 113
On Diseño (2004), 250, 304-305
Vaquero, J.Á. (1998). Diseño sin industria. Experimenta, 20, 70-74
Tusquets, Ó., Clotet, L. (1997). Diáfana, Hypóstila y Perforano. Diseño interior, 59, p. 110-117
XXVII premis Delta i selecció ADI FAD 1997 (1998). Barcelona: ADI FAD, 24