Mercedes

Descripció

Gran part dels objectes que construïm no són sinó extensions perfeccionades dels nostres sentits, pròtesis funcionals que amplifiquen els límits biològics. La cadira, closca de cos que acull, reprodueix mimèticament la simetria corporal i és, tret d’excepcions, un objecte figuratiu per excel·lència. Poques vegades, com ara la cadira Berlín, de Rietveld, la forma s’emancipa i, després de desprendre’s de simetries i embolcalls, exhibeix amb intensitat plàstica l’esquelet autònom. Però, normalment, la cadira no solament assumeix, sinó que busca la simbiosi corporal, i les seves formes se supediten a l’antropometria humana fins a esdevenir-ne la fidel contrafigura. La cadira Mercedes evoca aquesta associació corporal. Vista des de davant la forma dels seus esvelts braços en nansa, la prominent volumetria desenvolupada a la juntura de les potes amb el seient i la morbidesa d’aquest, però sobretot la forma del respatller i l’entapissat parcial, ho suggereixen. Aquesta evocació icònica, de proporcions i acabats acurats, se superposa a altres consideracions i en dificulta la fixació en el temps. Malgrat els justificats records historicistes, la cadira es resisteix a ser entesa com a mera rememoració estilística i insisteix, al contrari, en la personalitat intemporal. Aquestes qualitats la fan especialment apta per fer-se servir en tot tipus d’espais, públics o privats, com restaurants, despatxos d’oficina o habitatges. La cadira apilable Mercedes construeix la seva estructura amb fusta de faig mentre que l’entapissat és d’alcántara i admet diferents tons que tanmateix respecten el mateix color a les zones toves. També es fabrica amb el respatller tot de fusta. José Baltanás