Gacela

Descripció

Les taules Gacela són una actualització de les taules niu, i Tusquets hi dóna continuïtat a la recerca d’actualització de tipologies tradicionals de mobiliari iniciada amb les taules Vórtice (MADB 135519) i Soca (MADB 135520), dissenyades per a l’empresa espanyola Carlos Jané. Gacela són unes taules de fusta de cirerer tenyida, molt lleugeres, de dimensions molt reduïdes, apilables i pensades per ser distribuïdes per la sala d’estar, en funció de les necessitats de cada cas. El producte apareix com a alternativa, en part, tant de les taules baixes fixes –tipologia que Tusquets aborda amb la taula Burguesa (MADB135.852)- com de les taules auxiliars plegables. Gacela són indicades per a la tassa de te o cafè, el tabac i el cendrer, una beguda o, fins i tot, per sopar al sofà davant del televisor. Formalment, la lleugeresa pròpia de les gaseles i la voluntat d’apilar les taules condueixen a la resolució de les potes i les converteixen en l’element que proporciona identitat a l’objecte. La seva inclinació, imaginativa i insòlita pel fet de defugir la verticalitat habitual, permet apilar diverses tauletes. La seva forma, arquejada i de secció variable, eixamplant-se en el nus superior i en el delicat extrem inferior, permet encaixar les taules superposades i alhora proporciona una imatge que rememora la delicadesa de l’animal que li dóna nom. D’altra banda, el fet de tenir les potes inclinades n’allunya la imatge de la d’un tamboret, al qual s’apropa per les dimensions generals. El sobre de la taula Gacela pot ser quadrat, com en el de les peces que es troben a la col•lecció del museu, o rectangular, i l’estructura que uneix les potes i dóna suport a la superfície en el cas de la taula quadrada adopta una forma en esvàstica, fet que augmenta encara més la sensació de lleugeresa. També en la versió quadrada la taula pot traslladar-se amb un sol dit, mitjançant el forat central de la superfície. A la versió rectangular, en canvi, la superfície apareix com una safata amb potes, que queden situades als costats longitudinals. Les dues versions de la taula Gacela només es distingeixen per una subtil diferència, i és que en una de les versions el sobre de la taula apareix acabat per un caire perimetral que sobresurt. L’absència de caire, a l’altre model, permet una neteja més fàcil de la superfície i proporciona una imatge lleugerament més discreta. D’altra banda, la combinació d’una taula amb cairel amb altre sense, pot permetre coronar una sèrie de taules apilades amb una imatge geomètrica que apareix com a element final. En tot cas, l’existència del caire o no constitueix una subtilesa secundària en un producte perfectament acabat. La taula Gacela va ser seleccionada per als premis Delta de 1991 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Josep Maria Fort