Potro

Descripció

Després del rotund èxit comercial i de crítica aconseguit per la cadira Gaulino (MADB 135516, MADB 135517), Carlos Jané encarregà a Tusquets un producte amb un perfil clarament diferenciat. La principal limitació de l’encàrrec, que en aquest cas l’autor ha sabut convertir en virtut, era el preu del producte. Es tractava de realitzar una cadira de fusta, de caire més popular i aplicació més estesa que la Gaulino, i sens dubte un factor determinant per aconseguir-ho és el preu. D’altra banda, havia de resultar popular però alhora identificable com a element a l’alçada de la marca, avalada pels coneguts antecedents. La proposta de Tusquets constitueix una reflexió sobre la cadira popular espanyola, de fusta tornejada i seient de boga. Respectant-ne la tradicional calidesa i economia, l’esforç es va centrar a millorar-ne considerablement el confort, ajustant els angles entre les parts, seient i respatller, i les seves dimensions i proporcions. En relació amb el model tradicional, aquí la comoditat s’aconsegueix deslligant, pel que fa a l’angle, el respatller de les potes posteriors. Com que són tornejades, les potes posteriors han de ser necessàriament rectes. Per garantir l’estabilitat i evitar que l’usuari caigui d’esquena, han d’obrir-se a la part inferior, a la punta de les potes. Això implica que la part superior, on se situa el respatller, apunti clarament en direcció a l’esquena de qui s’hi asseu. El respatller, superposat a l’extrem d’aquests dos perfils, no segueix la seva mateixa directriu, sinó que se situa en el millor angle per garantir la comoditat. El procés converteix un producte popular i de caire preferentment domèstic en un moble adient per a ambients no gaire luxosos però sí subtilment elaborats i acurats. En la transformació s’aconsegueixen incorporar i resoldre de manera clarivident diversos aspecte que, si bé en la seva aplicació domèstica i particular són complementaris, quan es tracta d’instal•lacions de restauració o similars adquireixen molta més importància. Per exemple, es va aconseguir fer-la apilable, de manera que, malgrat la gran quantitat de reforços que enllacen les potes per la part inferior, pot encaixar-se verticalment un nombre elevat de cadires sense que es desequilibrin. Per aprofitar al màxim aquesta nova virtut, inexistent en el referent tradicional, juntament amb la cadira es va dissenyar un carretó per transportar-les i emmagatzemar-les una vegada apilades. Un altre accessori, també sorprenent atesa la imatge de l’objecte, és un clip de plàstic que permet fixar lateralment diverses cadires i formar fileres per a sales d’audicions o d’actes. Pel que fa a les versions realitzades, a més de la de boga, que és la que es troba a la col•lecció del museu, n’hi ha una altra amb el seient resolt amb llistons de fusta de secció rodona, tot el conjunt envernissat, de manera que es pugi utilitzar a l’aire lliure, a part d’ampliar-se, encara més, les possibles aplicacions del model. La cadira Potro va ser seleccionada per als premis Delta de 1991 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Josep Maria Fort Josep Maria Fort