Solo
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | sofà |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Solo |
| Autors / participants |
Lluscà Martínez, Josep / disseny Oken, SA / producció / Rubí, Barcelona: a partir de 1991 |
| Lloc d’execució | Rubí |
| Datació | 1991 |
| Dimensions | 80 x 62 x 67.5 cm |
| Material |
alcantara alumini escuma de poliuretà |
| Material / tècnica | escuma de poliuretà |
| Ingrés | donació Oken, SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135453 |
Descripció
Després de l’èxit de la col·lecció de cadires Lola (MADB 135456, MADB 135457, MADB 135458), l’any 1990, l’empresa Oken va encarregar a Josep Lluscà el disseny d’un nou programa de seients per mòduls especialment adreçat a zones d’espera. Fins aquell moment els seients modulars en realitat no ho eren, ja que quan se’n suprimia un dels mòduls de la sèrie quedava incompleta, se’n notava la manca. En el cas del disseny de Lluscà la unitat modular (80 x 62 x 67,5 cm) realment funciona i és precisament per això que el disseny rep el nom de Solo. Els diferents elements que formen el programa són: mòdul sense braços, mòdul amb braç dret i mòdul amb braç esquerre. La combinació d’aquests elements cobreix totes les àrees funcionals, des de la butaca fins al sofà de dos, tres o el nombre de places que calguin. La peculiaritat de Solo radica precisament en el fet de combinar la confortabilitat del sofà amb la modulació i l’estandardització, i això li dóna una gran versatilitat funcional. Els mòduls estan realitzats en estructura metàl·lica recoberta, mitjançant un procés d’injecció, d’escuma de poliuretà flexible de 60 kg/m3 de densitat, i els peus d’aliatge d’alumini injectat per baixa pressió. Posteriorment se n’ha fet una versió amb potes de fusta massissa de faig natural. Els seients es poden completar amb una taula quadrada o rectangular que pot tenir diferents acabats. La importància de l’ergonomia és evident en el sofà, les formes del qual s’identifiquen molt amb el cos humà. El minimalisme que respira la peça no en desvirtua en cap moment l’aspecte ergonòmic. Lluscà no hi va voler fer sols estilisme, sinó que va prendre com a models a imitar els seients de cotxe i d’avió que pel que fa a l’ergonomia han de superar proves molt exigents. Solo inicia una sèrie de seients “durs” que Lluscà desenvoluparà en dissenys posteriors on fuig del concepte de “tou igual a còmode”, com és el cas del sofà Iroqua (MADB 136152). Amb les tres peces del museu, una sense braços, una amb braç a l’esquerra i una amb braç a la dreta, es pot crear un sofà de dues o de tres places, o bé col·locar cada mòdul de forma independent segons les necessitats del moment. Aquesta versatilitat i la facilitat de manteniment (com que és dur no es deforma) és el que el fa tant adient per a zones d’espera. Aquest sofà de mòduls va ser seleccionat per als premis Delta de 1992 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Maria José Balcells
Història de l’objecte
Aquest sofà de mòduls va ser seleccionat per als premis Delta de 1992 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona.
Bibliografia
Diseño nacional 91 (1991). Ardi, 24, 114-145, 130
Producción nacional de mobiliario e iluminación 1992 (1993). Ardi. (31), 110-173, 123
Novedades de diseño en el SIDI (1991). On Diseño, 124, p. 182-219
Zabalbeascoa, A. (1994). Josep Lluscà. Veinte años de rigor. Diseño interior, 32, p. 24-27