Drac

Drac
Nom de l’objecte	cadira de braços
Títol / Nom propi	Drac
Autors / participants	Ricard Sala, André / disseny Amat. Muebles para colectividades, SA / producció / Martorell, Barcelona: a partir de 1991
Lloc d’execució	Martorell
Datació	1991
Dimensions	79 x 62 x 63 cm
Material	alumini cuir poliuretà
Ingrés	donació Amat. Muebles para colectividades, SA, 1994
Número registre	MADB 135446

Descripció

Arran del projecte Casa Barcelona, el dissenyador André Ricard i l’empresa Amat van ser seleccionats per desenvolupar el disseny i la producció d’una peça de mobiliari. Per tant, la cadira de braços Drac neix d'un encàrrec que volia posar en relleu el disseny barceloní en un moment de gran expectació internacional, l'any 1991. Ricard va dissenyar una cadira amb braços resolta amb un mínim de components. Prenent com a font d’inspiració una aranya, les potes del davant es perllonguen formant uns arcs que fan de braços i subjecten el respatller. Les potes del darrere estan constituïdes per uns altres arcs que moren a l'altura del seient i el subjecten. El resultat és un disseny estilitzat on domina una forma de traç i s'emfatitza la lectura de l'estructura. El voladís del respatller li atorga, a més, un aspecte flexible i lleuger. L'estructura és d'alumini fos a baixa pressió i acabat polit. El seient és de poliuterà semirígid injectat, així com el respatller i els braços integrats en una sola peça i entapissats de pell. N’existeix també una versió sense entapissar. Drac ha constituït una de les poques incursions de Ricard en el camp del mobiliari i, en tot cas, és l'única cadira realitzada per aquest dissenyador. Ricard tenia present una referència històrica –la cadira Barcelona realitzada per Mies Van der Rohe l'any 1929– i cercava, com és habitual en el seu disseny, un classicisme i una elegància aliena a les tendències més passatgeres ja que la intenció era dissenyar una cadira que esdevingués emblemàtica. Però, d'altra banda, i a diferència d'aquell referent històric, assumia el repte de fer una cadira d'ús domèstic i un tipus de materials (l'alumini fos i el poliuretà injectat) utilitzats amb èxit per altres dissenyadors de l'escena barcelonina. La complexitat de la seva manufactura ha fet que el preu de venda al públic d’aquesta cadira fos elevat, i això n’ha restringit l’èxit comercial. De tota manera la peça continua al mercat, a diferència d’altres peces que es van dissenyar també arran de l’exposició Casa Barcelona. La cadira Drac va ser seleccionada per als premis Delta del 1992 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Oriol Pibernat