Diestra

Descripció

Com molts elements de mobiliari, les cadires Diestra i Siniestra neixen arran d’una intervenció arquitectònica particular, en aquest cas un restaurant. El 1992 es va encarregar a Carles Ferrater l’adequació de part dels espais d’un edifici de la ciutat de Barcelona, on també se li va encomanar la creació d’un restaurant, que es va situar dins una construcció lleugera que, a manera d’un hivernacle construït amb ferro i vidre, ocupava el pati. La variabilitat d’aquest àmbit, sense parets i amb il•luminació i distribució variables, va fer que gran part de la identitat i el caràcter del local recaigués en les cadires. Aquestes formen un conjunt i parteixen de la idea general del restaurant per al qual van ser creades. Es tracta d’unes cadires molt visibles, que fugen de qualsevol referència tipològica anterior i es plantegen, des del principi, com una ruptura de tòpics. Atesa la situació habitual en taules per a quatre persones, Ferrater, que és esquerrà, decideix realitzar un objecte asimètric que disposi de les dues versions. Formalment, el respatller recorda l’ala d’una papallona. La irregularitat del perfil permet, si l’usuari ho desitja, repenjar-hi un braç o penjar-hi una bossa en el punt on forma un vèrtex, però l’aspecte més singular és l’existència d’un sol braç situat en un costat diferent segons que la cadira sigui per a un dretà o un esquerrà. Gràcies a les dimensiones reduïdes, aquest element permet acostar la cadira a la taula, sense problemes, i aixecar-se sense necessitat d’enretirar-la. D’altra banda, si se situa el petit braç als costats exteriors, en combinar dues cadires simètricament desapareix qualsevol element entre dos comensals que estiguin de costat, de manera que aquestes disposen de més mobilitat i les cadires proporcionen comoditat sense imposar limitacions. La curvatura del respatller i l’existència del braç fan que el confort d’aquestes cadires s’acosti, en certa manera, al de les butaques i per tant convidin a adoptar una posició més relaxada durant els moments de sobretaula. L’entapissat del respatller i el seient permet combinacions entre forma i color, configurant nombroses possibles imatges, cosa molt adient per al concepte de restaurant que es moblava. Les peces del museu estan entapissades de pell apelfada grisa i les potes i el braç són de fusta de faig tenyida de color caoba. La imatge final del producte, tanmateix, també implica certes contrapartides. Es tracta d’un objecte amb un caràcter propi molt marcat, fet que el fa adient especialment per a aquells casos on això sigui determinant, però que alhora en limita la utilització en altres configuracions. Josep Maria Fort