Gràcia
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | banc (seient) |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Gràcia |
| Autors / participants |
Cortés, Pepe (1946 - 2024) / disseny Punt Mobles, SL / producció / València, Paterna: 1991 - 2002 |
| Lloc d’execució | Paterna |
| Datació | 1991 |
| Dimensions | 78 x 180 x 57 cm |
| Material |
ferro faig (fusta) |
| Ingrés | donació Punt Mobles, SL, 1994 |
| Número registre | MADB 135628 |
Descripció
Aquest és un dels productes que, igual que d’altres del present catàleg, parteix de la iniciativa Casa Barcelona del 1992. En aquest cas la premissa de partida, ha estat la voluntat de realitzar un banc, com diu l’autor, “amb poca inversió i molta invenció”. L’aplicació concreta s’adreça a jardins o terrasses de caire domèstic, no pensada per a espais públics ni per suportar actes vandàlics. Per aquest motiu, tant els materials i el tipus de construcció com la forma i la definició dels diferents elements que integren el banc, resistents a la intempèrie però lleugers, adquireixen un grau de delicadesa poc habitual en un moble similar. L’estructura de suport està formada per perfils metàl•lics de secció quadrada a les potes, i secció rectangular en els travessers horitzontals. Les unions entre perfils es realitzen amb cargols Allen. El respatller i el seient són de contraplacat a alta pressió, impermeabilitzat amb resines fenòliques. La unió entre ambdós taulers es resol mitjançant un seguit de galzes on els sortints inferiors del respatller encaixen a les escletxes fetes a la superfície del seient, de manera que, aplicant uns tensors que uneixen l’aresta superior del respatller i l’estructura metàl•lica de suport, el respatller queda inclinat i subjectat per la pressió. La imatge de lleugeresa final del banc, si tenim en compte l’opacitat de les planxes de fusta, s’obté amb fresat fusiforme que permet el pas de la llum i la visió a traves del seient i el respatller, a la manera d’un trepat de major format. En la proposta inicial, presentada a l’exposició Casa Barcelona, aquest joc que es deriva de la mateixa construcció de l’objecte, és complementat pel caire lúdic, variable i opcional de què disposen els accessoris. Aquests complements permeten descansar-hi els braços, el cap, col·locar-hi els gots, són intercanviables, es poden col•locar a un costat o l’altre, segons gustos personals, i en principi multipliquen les funcions: gràcies a la safata es pot seure a prendre l’aperitiu i un reposacaps permet llegir-hi o fer-hi la migdiada. Si més no, aquesta era la intenció de l’autor. En tot cas, la limitació d’ús és determinada pel grau de comoditat amb què es poden realitzar aquestes activitats. La fusta, malgrat la seva calidesa al tacte, possiblement sigui massa dura per fer-hi la migdiada sense afegir-hi una protecció, i els altres complements resulten més un suggeriment formal que no una proposta veritablement útil. Al model finalment produït en sèrie, els complements han desaparegut, i el banc es complementa amb un seient individual. El fresat de la fusta queda simplificat i convertit en unes escletxes paral·leles. Josep Maria Fort
Història de l’objecte
El banc Gracia va ser seleccionat per als premis Delta del 1992 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona.
Bibliografia
La Casa del 92. Ardi. (1992), núm. 25, 128-141
Producción nacional de mobiliario e iluminación 1992 (1993). Ardi. (31), 110-173, 170-171
Blueprint. 95. Londres: Wordsearch Ltd., 1993.
Gracia. (1993). Creativity news,11, p. 75
Pepe Cortés. Juegos de interior (1995). Diseño interior.,42, p.42-43
On Diseño. 129 (1992). Barcelona: Aram Ediciones, SA, 218
Zabalbeascoa, A. (1995). Pepe Cortés. La esencia de las cosas. Diseño interior, 42, p. 40-41