Ara

Descripció

Correspon al model més sumptuós del sistema de mobiliari d’oficines d’alt nivell Ara, compost de tres tipus diferents de taules rectangulars, armaris, calaixeres, arxivadors, llibreries i taules de reunió, de juntes i auxiliars. Si hi ha cap sector en el món del mobiliari on les funcions simbòliques estan més clarament codificades, és el del moble d’oficina. La qüestió per al disseny consisteix a expressar visualment el lloc que s’ocupa, o es pretén ocupar, dins una escala. Així, per una banda, la lògica de les connotacions s’ocupa, mitjançant la coherència d’estil, de col·locar tota l’oficina en un nivell de l’escala social –en aquest cas econòmica– en coherència amb el programa d’identitat corporativa de l’empresa. Després, a un segon nivell de significat, el propi de les denotacions, es tracta de visualitzar l’estructura jeràrquica de l’empresa mitjançant les característiques formals dels mobles però sense renunciar al parentiu estilístic per no perdre el valor de sistema. És fàcil veure a primer cop d’ull que estem davant la taula del cap de l’oficina. La solució proposada per Miguel Milá per al sistema Ara accepta plenament aquesta estructura simbòlica i l’expressa molt clarament. Pel que fa a la lògica de les denotacions, les variacions de mida i de complements són fàcils d’apreciar; quant a la de les connotacions, s’expressa de la manera més habitual de fer-ho: indicant l’alt nivell mitjançant la qualitat dels materials, l’harmonia de les proporcions i la simplicitat del resultat. Les taules d’aquest sistema de mobiliari tenen un sobre xapat de fusta de noguera amb el caire bisellat a tot el perímetre, i només la més gran, que és l’exemplar que es troba a la col·lecció del museu, té una part central de cuir negre. Malgrat que sembla que voli, el sobre està ancorat sobre una estructura de fusta que no es veu, sobretot si hi ha col·locats calaixeres i mobles d’arxiu, que són i es veuen com a volums independents i són mòbils. Per diferenciar els volums, aquests mobles cúbics laterals estan tractats amb una pintura que té ferralla de color gris antracita, mentre que, al davant, tenen un frontal de calaixos o arxivadors de noguera amb tiradors amb bany de plata i l’interior és de faig lacat de negre brillant. El sistema, doncs, tal com ja destacaven Juli Capella i Quim Larrea en un primer comentari de la sèrie respon als plantejaments habituals del disseny de Milá: una senzillesa que assoleix el resultat pretès gràcies al control de la forma i a la qualitat dels materials amb què treballa. El moble imposa el seu alt nivell per la qualitat dels components, l’harmonia de la combinació i la sobrietat del conjunt. Per això no li cal recórrer ni a materials sumptuosos, ni a afegits decoratius ni a detalls excessivament vistosos. Alguns petits detalls, com la ranura posallapis encastada, reblen l’efecte. En definitiva, es tracta d’un moble que, tal com s’ha definit sovint l’elegància més clàssica, no crida l’atenció però no passa desapercebut. Malgrat que la producció d’aquest sistema la fa l’empresa Seyfor, l’edició és a càrrec de M. Grup Selección de diseño, SL, Manbar i Ectilis Grup AIE. Anna Calvera