Pedrera
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | banc (seient) |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Pedrera |
| Autors / participants |
Danès Tejedor, Albert / disseny Vinclar 95 / producció / Hospitalet de Llobregat, Barcelona: a partir de 1995 |
| Lloc d’execució | Hospitalet de Llobregat, l' |
| Datació | 1995 |
| Dimensions | 41 x 149 x 44.5 cm |
| Material | vidre |
| Material / tècnica | listral |
| Ingrés | donació Vinclar, 95, 1995 |
| Número registre | MADB 135953 |
Descripció
El banc Pedrera d’Albert Danès està fet íntegrament de vidre (un material considerat fràgil i tradicionalment pensat per d’altres usos), i això representa una aportació important com a experimentació. Està fabricat al forn a partir d’un motlle i doblegat a alta temperatura segons un procés industrial específic, cosa que significa un èxit per a les noves tecnologies i les seves possibilitats, ja que hagués estat impensable uns quants anys abans. Es tracta d’una peça de vidre rectangular que ha estat corbada als extrems, convertits en potes, i lleugerament ondulada a la part central, que fa de seient, de manera que la forma del banc es redueix al mínim necessaris. El vidre és gravat amb unes línies en diagonal que n’eviten la transparència total i que alhora provoquen un cert efecte en rebre llum. Tot i que en la història del disseny té l’antecedent en la taula de vidre Fontana, dissenyada per l’italià Pietro Chiesa el 1932, amb la part superior completament plana i acabada amb un bisellatge, Danès arribà al disseny de Pedrera per compte propi i com a continuació d’un conjunt de sofà i butaca destinat a la seu de Barcelona del Banco Vitalicio. L’origen del banc cal cercar-lo en l’encàrrec que l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya va fer a Danès per remodelar la plaça de la Vila de Sant Sadurní d’Anoia. L’autor va dissenyar el banc especialment per aquest projecte, i per vincular-lo amb el cava (el producte agrícola local més important) escollí el vidre, material tradicional de l’envàs del preat líquid escumós. Malauradament, tot i l’originalitat de la idea, el banc va ser desestimat pel promotor, bàsicament pel temor que, pel fet de ser de vidre, les persones dubtessin a asseure-s’hi. De fet, hem de contradir aquesta idea, ja que Pedrera és un banc molt resistent al pes, els cops i les inclemències del temps, alhora que es neteja amb molta facilitat, no envelleix ni necessita cap manteniment. Malgrat aquella negativa, el banc no va passar desapercebut per al jurat dels premis Delta ADI/FAD del mateix any, que no dubtà a atorgar-li una Menció especial tot destacant la capacitat d’aprofitar i relacionar una tecnologia recent amb un material tradicional i la seva forma expressiva. El mateix 1995, Daniel Giralt-Miracle, director de l’Espai Gaudí, que es va inaugurar l’any següent a la Casa Milà de Barcelona, observà el valor de la peça i l’aconsellà per a les dependències de l’edifici. La idea encaixà immediatament tant per la creativitat i les formes ondulades del moble com per la seva transparència, que, lluny del que passa amb els bancs convencionals, permet el pas de la llum. Aquest interès per la llum, sigui dit de passada, el va demostrar el mateix Gaudí en tota la seva obra. Danès, doncs, no dubtà a batejar el banc amb el nom del primer lloc oficial que l’acollí: la Pedrera, renom popular que els barcelonins havien atorgat a la Casa Milà, la darrera obra civil d’Antoni Gaudí. L’ús del nom té plena justificació ja que com passa a la Pedrera, parets i sostres estan construïts sense solució de continuïtat. Així, Pedrera fa, a les potes i el seient, el mateix que les parets i els sostres gaudinians: no formen un angle recte, sinó una corba constant. A més, la suau ondulació del banc recorda algunes parts de l’edifici, com les façanes principal i posterior, la barana del pas de ronda i la del terrat, i també totes les altres sinuositats de l’immoble, com els arrambadors de les escales i alguns dels cels rasos. <div>El banc ha estat produït des del 1995 per Vinclar 95, SL, que l’ha comercialitzat a nivell estatal. Tot i que ha estat ben acollit pel públic, Pedrera no ha tingut l’èxit comercial esperat, possiblement per la falta de promoció i comunicació de les prestacions del moble. També s’ha produït un tamboret amb el mateix material i procediment, però només amb una ondulació al seient.</div><div>En definitiva, el pas del temps i les noves tecnologies han permès superar la resistència del vidre, crear un moble de línies simples i sinuoses, transparent, original i resistent. Isabel Campi</div>
Història de l’objecte
Premis: Menció especial del jurat, Premis Delta, 1995, ADI FAD, Barcelona.