chaise longue
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | chaise longue |
|---|---|
| Autors / participants |
Moneo, Rafael / disseny Artespaña / producció / Madrdi: 1988-c.1990 |
| Lloc d’execució | Madrid |
| Datació | 1988 |
| Dimensions | 185 x 77 x 64 cm |
| Material |
acer inoxidable sicòmor (fusta) pell |
| Ingrés | donació Artespaña, 1994 |
| Número registre | MADB 135532 |
Descripció
Considerada una peça experimental, només se’n van fer sis unitats, totes fabricades al mateix temps amb la finalitat d’estudiar-ne les expectatives comercials, cosa que explica les lleugeríssimes variacions observables a l’acabament de les potes dels diferents exemplars, pròpies dels productes en estudi que tenen, a més, un procés de producció sobretot artesanal. El moble es construeix a partir d’un bastidor d’acer inoxidable polit, acabat als extrems amb sengles platines que constitueixen els suports al terra. Sobre aquesta estructura s’hi col·loca un tauló de fusta contraxapada corbada en forma d’arc, que assumeix parcialment la funció de seient, d’on sorgeixen el respatller, un frontal de suport d’aquest i el costat de darrere. Seient i respatller queden coberts per l’entapissat, de pell negra i amb un encoixinat lineal que n’accentua el dinamisme. El cos del moble, xapat de fusta de sicòmor, està envernissat i té un acabat setinat. Tal com passa amb l’altra peça del mateix arquitecte inclosa en aquest catàleg (sofà 2 x 2 MADB 135460), el moble està pensant amb una clarividència constructiva que en facilita la comprensió immediata. La lògica dels quatre traços que el defineixen connota una voluntat de síntesi que ignora qualsevol concessió formal. Però alhora, a aquesta austeritat conceptual, s’hi superposa el gest curvilini acusat de les formes, que estableix un diàleg tens entre tots dos extrems que en dificulta, per sort, la classificació complaent com un mer producte funcional. Ja que, lluny d’entendre la chaise longue com a simple reflex antropomètric del cos que ha d’acollir, les seves formes rememoren la intensitat poètica que tenien els primers mobles, evocats per Moneo com a “marcs bellíssims perquè s’hi manifestés la bellesa de Madame Recamier o de Josefina Bonaparte, ¿qui no les identifica, en tant que tipus ideal del moble, amb aquelles elegantíssimes chaises longues imperi de delicada geometria que ens fa pensar que els que les van concebre tenien present el benestar que crea el suau balanceig d’una barqueta a les tranquil·les aigües del Nil?”. Doncs, les formes tenses i dinàmiques de la chaise longue voldrien ser el “marc adequat perquè hi fessin aparició feliç altres belleses”. José Baltanás
