Dakota

Descripció

El 1986, continuant la seva col·laboració amb l’empresa Metalarte, Lluscà va dissenyar el llum Dakota del qual existeixen dues versions: la de peu, que és la que es troba al museu, i la de paret. En aquest llum és palès el gust de Josep Lluscà per l’experimentació amb tot tipus de materials i el seu interès per barrejar la tecnologia amb l’artesania. L’ús del vidre, l’alumini i l’acer no és arbitrari sinó que cadascun dels materials té la seva funció precisa. La tria del vidre per a la pantalla es va decidir perquè es volia crear una llum més diàfana. En aquell moment tots els llums de peu halògens que es feien eren del tipus focus i donaven una llum opaca, que arribava al sostre i rebotava. En el cas de Dakota, com que es tracta de vidre premsat i matisat, la llum es reflecteix cap al sostre i es difon cap a terra. L’acer cromat s’utilitza per a la part del difusor i dissipador de calor, és a dir, per evitar l’escalfament que provoquen les làmpades halògenes. Aquesta és la peça intermèdia que separa la pantalla del peu, el qual està fet d’alumini per donar lleugeresa al llum. La base és d’acer recobert de poliuretà injectat per aconseguir l’estabilitat necessària. Malgrat la sobrietat formal pròpia del racionalisme més purista, la barreja de materials i la forma sinuosa de la peça ens remet a dissenys de l’art-déco. El mateix Josep Lluscà afirma que en aquells moments estava molt interessat per aquest període i recorria molts brocanters buscant-hi mobles i objectes de l’època que el van influir a l’hora de dissenyar aquest llum. El nom Dakota el va posar el director de Metalarte que tot just acabava d’arribar d’aquesta ciutat americana. La peça, que es ven tant a nivell nacional com internacional, encara es troba al mercat. Maria José Balcells