Cobi

Descripció

La figura Cobi va ser dissenyada per Javier Mariscal el 1988 com a mascota oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Cobi representa un gos amb caràcters humans i que es comporta com una persona (o competeix com un atleta), necessitats indispensables per a la mascota representativa dels jocs esportius. Així, malgrat tenir el dors lleugerament pla respecte al volum frontal i no disposar de cua, sempre camina dret com els homes, té unes potes que són cames i braços, un morro que és boca i unes urpes que són mans i peus. D’aquesta manera el fidel amic de l’home es mostra somrient, amb els braços oberts que simbolitzen hospitalitat, amb les orelles aixecades parant atenció i amb una boca somrient i plena de felicitat. El Comitè Olímpic Espanyol va convocar un concurs restringit per triar, entre diversos models de mascotes (hi van participar Ferran Amat, Ángel Beaumont, Francesc Capdevila, Javier Mariscal, Francesc Petit i Pere Torrent) la que representés oficialment Barcelona. El 29 de gener de 1988 es va fer pública la decisió del jurat, que va escollir la proposta de Mariscal, que s’inspirava en el gos d’atura català i el disseny del qual procedia del món del còmic i la il·lustració. L’adaptació volumètrica de la peça va comptar amb la col·laboració d’Esteve Agulló i el dissenyador gràfic Josep Maria Trias i Folch, autor també del logotip de Barcelona’92 que Cobi porta al pit. Ambdós eren llavors integrants de l’equip Quod, Disseny i Màrketing, SA, que va portar a terme el projecte de normalització tridimensional de la mascota, que fa 15 cm d’alçària, és d’alumini i pesa 670 g. El 1989 l’empresa Pilma Disseny produí Cobi en dues versions: alumini i bronze, i en va fer un tiratge de 10.000 peces. Un any abans d’abandonar-ne la producció el 1992, es va fabricar també de resina sintètica, material que li va proporcionar el color carnós dels humans. La mateixa empresa el va distribuir a Espanya embalat en una consistent capsa de cartó a dues tintes (negre i argent). Com calia esperar amb una figura tan representativa, Cobi va aconseguir un gran impacte social i un enorme èxit comercial i va ser molt venut entre 1989 i 1992. Cal no oblidar, tanmateix, que la figura de Cobi va ser produïda en molts altres suports i materials, tots propis del merchandising d’aquest tipus de productes, orientats bàsicament cap al consum. Sense cap mena de dubte, la radical modernitat de Cobi s’evidencia en el fet de no recordar gens les mascotes que l’havien precedit, basades en una estètica pseudowaltdisneyiana. Segurament per això va patir un primer rebuig popular, tot i que la simpàtica panxeta, l’estètica poc combativa i la imatge d’ingenuïtat i de bonhomia que transmet van fer que ben aviat es guanyés adeptes, fins al punt d’esdevenir un dels símbols més representatius de la Barcelona de la fi del segle XX. Rossend Casanova