Victòria

Descripció

La vaixella Victòria és fruit d’un ampli encàrrec a Òscar Tusquets de l’empresa Driade, firma italiana que li va demanar que realitzés tots els elements de parament d’una taula. Així Tusquets va crear una vaixella, un joc de copes (MADB 136044-MADB 136051), un joc de coberts (MADB 136032-MADB 136043), un joc de cafè i el 1995 unes setrilleres. Es crea en un moment on el contacte de Tusquets amb el món de la gastronomia (que d’altra banda sempre l’havia) s’accentua amb motiu de la seva relació personal amb Victoria Roqué, restauradora, chef de cuisine i propietària de restaurants com Azulete, a qui ret homenatge donant-hi el nom. Tots els components de la col•lecció Victòria parteixen dels mateixos plantejaments en la seva elaboració formal i conceptual, que preveuen els aspectes funcionals i simbòlics implícits en el ritual social de menjar. Tots els elements es complementen entre si, proporcionant unes àmplies possibilitats d’utilització si es considera el fet de parar la taula com una cerimònia suggerent, rica en matisos formals, socials, culturals i gastronòmics que, juntament amb el mateix menjar, constitueixen un conjunt complex i necessàriament equilibrat. A la vaixella Victòria, el plantejament inicial consisteix a considerar-la més el complement d’un bon àpat que no pas un exercici formal independent. En aquest sentit, la proposta respecta la forma bàsica d’un plat, atès que aquesta té mil•lennis d’història i no es possible modificar-la substancialment sense el perill de caure en banalitats formals. S’introdueixen només subtils canvis en les mesures generals, la proporció i la inclinació de l’ala, i els gruixos. Així, el plat de presentació és una mica més gran del que és normal, ja que està pensat per ser utilitzat amb entrants complexos. Atès que el consomé i les cremes se serveixen en tasses, s’ha augmentat el diàmetre del plat fondo per a altres tipus de sopes i escudelles en què és convenient disposar d’una superfície més gran. El plat de postres complementa el conjunt, i la seva mida també permet combinacions amb els altres elements complementaris de la vaixella, com ara terrines, bols, tasses de consomé i plàteres. La vaixella també consta de soperes, enciameres i un cendrer. La principal peculiaritat d’aquesta vaixella i del joc de cafè és la incorporació d’unes petites potes a tots els elements còncaus (bols, tasses, soperes, cafetera, sucrera, lletera) i a les plàteres rodones. Quan l’element necessita una nansa, com és el cas de la tassa de cafè, aquesta apareix com a continuïtat duna de les potes i sobreposada al cos, que manté la seva geometria estricta, sense cap deformació. Pel que fa a l’ornamentació, des del principi hi va haver una manifesta voluntat que no distragués l’atenció ni entrés en conflicte amb el menjar, l’autèntic protagonista. La part visible es manté del color blanc propi de la porcellana, però la cara inferior de l’ala en el cas dels plats , i el centre de la semiesfera inferior en els elements amb potes , es decoren amb un color vermell intens que permet crear un subtil joc de reflexos. Aquesta suggerent ornamentació, que recorda alguns efectes de llum utilitzats per arquitectes com el mexicà Barragán o, més recentment, Steven Holl en algunes de les seves obres d’arquitectura, ens retorna a la vessant arquitectònica de Tusquets, així com la seva especial habilitat per establir relacions entre elements que provenen d’àmbits diversos. La vaixella i el joc de cafè Victòria han estat exposats al Musée des Arts Décoratifs de París i van ser seleccionats per els premis Delta de 1991 atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Josep Maria Fort