Victòria

Descripció

<div>El joc de coberts Victòria va néixer fruit d’un ampli encàrrec de l’empresa Driade a Òscar Tusquets. Aquesta firma italiana va demanar al dissenyador que realitzés tots els elements de parament d’una taula. Així Tusquets va crear una vaixella (MADB136.052-MADB136.055), un joc de copes (MADB136.044-MADB136.051), un joc de coberts, un joc de cafè (MADB136.056-MADB136.057) i el 1995 unes setrilleres. Va crear-se en un moment on el contacte de Tusquets amb el món de la gastronomia (tema que d’altra banda sempre l’ha interessat) s’accentuà arran de la seva relació personal amb Victoria Roqué, restauradora, chef de cuisine i propietària de restaurants com Azulete, a qui ret homenatge amb el nom.</div><div>Tots els components de la col·lecció Victòria parteixen dels mateixos plantejaments en la seva elaboració formal i conceptual, tenint en compte els aspectes funcionals i simbòlics implícits en el ritual social de menjar. Tots els elements es complementen entre si i proporcionen unes àmplies possibilitats d’utilització, considerant el fet de parar la taula com una cerimònia suggerent, rica en matisos formals, socials, culturals i gastronòmics que, juntament amb el mateix menjar, constitueixen un conjunt complex i necessàriament equilibrat.</div><div>Pel que fa al joc de coberts, Tusquets examina els antecedents tipològics, i en aquest sentit la llarga tradició del disseny de coberts no li permet incorporar aportacions radicals amb facilitat. Des de la vessant funcional, la seva proposta té en compte les importants limitacions dels darrers coberts revolucionaris de la història, com ara els realitzats per Joseph Hoffmann a Viena a principis del segle XX o els estilísticament acurats dissenys nòrdics dels anys cinquanta. En aquests casos, l’extraordinària qualitat i rotunditat formal implica sacrificar part de les virtuts funcionals del producte. D’altra banda, algunes de les solucions sovint adoptades també presenten limitacions en la utilització dels coberts. Les forquilles de tres puntes i, en general, totes les que tenen les puntes curtes no permeten enrotllar les pastes llargues. Els ganivets de fulla curta fan incòmode tallar peces de cert gruix; i les culleres circulars, amples i de poca fondària, contenen poc líquid i en dificulten la introducció a la boca. El joc de coberts Victòria, doncs, respecta els elements tradicionals en les seves formes funcionalment més òptimes i amb la diversitat d’elements adient per a menjars diversos, i introdueix només lleugeres aportacions en algunes peces.</div><div>El ganivet de peix incorpora caires dentats en ambdues bandes, cosa que permet una correcta utilització per als esquerrans i fa possible tallar amb facilitat marisc i peix de fibres consistents, acció que resulta molt difícil amb les poc esmolades pales usuals. Els coberts de postres tenen el cap de dimensió inferior al dels habituals, però els mànecs de la mateixa longitud, ja que, segons Tusquets, no es comprèn “per què se suposa que al comensal se li han encongit les mans durant l’àpat”. Malgrat tot, i seguint amb la racionalitat tan pròpia de Tusquets, les culleres de te i de cafè tenen uns mànecs molt estilitzats per tal d’evitar que provoquin el bolcament de les tasses quan s’hi introdueixen.</div><div>Després d’aquestes aportacions funcionals i seguint amb la tradició d’aquest tipus d’objecte, els mànecs es decoren on els motius no puguin molestar i en cada cas fan referència a la utilització de les diferents peces (peülles els coberts de carn, caps de peix  als de peix, pomes als de postres i un gra de cafè i una fulla als de te).</div><div>Els coberts es fabriquen a Itàlia en acer inoxidable polit i han esta exposats al Deutsches Klingenmuseum de Solingen.</div>Josep Maria Fort