Aleta

Descripció

La taula baixa Aleta va néixer per resoldre el problema de com sopar còmodament davant del televisor. L’àmbit d’ús és, doncs, eminentment domèstic. La seva alçada correspon a la dels sofàs i les butaques, i permet passar-hi les cames per sota. D’altra banda, el fet que tingui rodes li permet també ser utilitzada com a carret de servei. L’estructura consta de dues costelles en forma d’angle unides a baix per una roda petita, que assumeix la direcció en el desplaçament de la taula, ja que és el punt per on s’empeny. La part davantera està formada per una altra peça metàl•lica de forma trapezoïdal, cada barra lateral de la qual és acabada per una roda de DM xapat amb fusta de bubinga. L’eix de les rodes uneix aquestes barres mitjançant un travesser de forma corbada que li dóna la rigidesa necessària. Malgrat tenir només tres potes, no cal atirantar la part posterior amb l’anterior, ja que la taula té prou rigidesa i estabilitat, gràcies a la unió cargolada al sobre. El sobre de la taula Aleta és de DM xapat amb fusta de bubinga, amb els caires bisellats. La circumferència original es va haver de replantejar, ja que a causa del diàmetre no passava per les portes. Qualsevol altra forma alternativa desvirtuava la idea i la solució final va optar per practicar dos talls laterals al sobre per permetre’n doblegar dues ales, fet que va servir per donar nom a la taula. La forma recorda els carretons de jardineria o de construcció, que també tenen tres rodes en lloc de quatre i es transporten de manera similar. La reducció dels elements al mínim indispensable, en aquest cas passar de quatre a tres suports, fa guanyar a l’objecte dinamisme i lleugeresa. Aquesta peça beu a les mateixes fonts que la cadira Coqueta (MADB 135844), ja que ambdues comparteixen l’època i el procés de creació, així com el joc amb el filferro que pren el paper estructural i els materials tradicionals que assumeixen les funcions sustentadores específiques de cada objecte. D’altra banda, la taula comparteix també origen amb els Mesáfonos, tauletes auxiliars destinades a allotjar un telèfon o llums de taula, desenvolupats al taller del dissenyador en el mateix període. Pete Sans hi jugava amb els mateixos materials (fusta i filferro), i els dibuixos i les maquetes se succeïen vertiginosament, compartint les formes triangulars, els tres suports, les rodes de fusta grans i planes, etc. La taula Aleta elimina tots els elements superflus per conservar l’indispensable, exhaurint les possibilitats funcionals i formals dels materials emprats. La peça s’explica a si mateixa a través de la sinceritat constructiva dels elements i de la qualitat i perfecció dels acabats. Aquestes característiques formen part del tarannà minimalista que Pete Sans imprimeix a les seves obres, resoltes amb una aparent simplicitat, un toc de joc i d’invent i un aire de provisionalitat. La taula Aleta va ser seleccionada per els premis Delta del 1988, atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Esther Ferrer