Cristalina
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | taula |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Cristalina |
| Autors / participants |
Bernal Rosell, Gemma / disseny Isern Falgueras, Ramon (1942 - 2025) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: 2000-c.2002 Diseño y Forma, SA (Disform) / producció / Barcelona: 1983-2000 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1983 |
| Dimensions | 72 x 180 x 90 cm |
| Material |
ferro vidre |
| Material / tècnica | Ferro industrial foradat, corbat, soldat i pintat, i vidre. |
| Ingrés | donació Diseño y Forma, SA (Disform), 1994 |
| Número registre | MADB 135540 |
Descripció
La taula Cristalina està constituïda per una estructura en què dos laterals en forma d’U invertida construïts amb tubs de secció rodona per a les potes i rectangular per als travessers que les uneixen, queden sòlidament fixats a dues bigues de gelosia mitjançant cargols Allen. Aquesta estructura és molt rígida i lleugera i permet col•locar-hi al damunt materials pesats com el vidre o el marbre, els quals queden immobilitzats ja que les potes porten una goma antilliscant a la superfície de contacte. Més que una taula el que es comercialitza és un sistema per fer diverses taules. Dues alçades, dos amples i quatre llargades permeten configurar setze models diferents. Allò que el distribuïdor rep són les potes de ferro pintat en epòxid i unes recomanacions respecte a les mides i el material del sobre. El més emprat és el vidre ja que és visualment lleuger, higiènic i permet apreciar el disseny de l'estructura. El fet que el sobre sobrepassi uns 30 cm al voltant de l'estructura fa que les travesses no molestin les cames dels usuaris, un defecte molt freqüent a la majoria de taules. Les taules construïdes amb perfils estàndards i sobre de vidre són tan antigues com el Moviment Modern. El 1929 Le Corbusier i Charlotte Perriand van dissenyar-ne una amb tub d'avió de secció ovoide que des de 1974 és reproduïda per Cassina en la seva col·lecció de clàssics del segle XX "I Maestri". L'economia i fortalesa d'aquesta mena de taules les converteixen en un producte comercialment molt interessant, i la seva estructura ha estat assajada diverses vegades pels nostres dissenyadors. Així al nostre país trobem abans la taula Sevilla (MADB135.837) de Pep Bonet i Cristian Cirici (1975) i després la taula Metarrígida (MADB135.856) d'Òscar Tusquets (1988). Malgrat que Gemma Bernal i Ramon Isern no han estat mai formalment inscrits a la tendència high-tech és evident que aquesta taula recorre a la metàfora de la tecnologia, ja que expressa sense embuts la seva configuració estructural i la solució tècnica dels problemes. Durant la dècada dels vuitanta els mitjans de comunicació i alguns comerços van popularitzar un concepte de disseny que s'identificava amb un estil "dur" que recorria sistemàticament al cromat, els perfils metàl•lics i el vidre per emfasitzar la funcionalitat i el minimalisme estètic. Si bé moltes peces van morir amb aquesta moda, la taula Cristalina ha sobreviscut i encara té èxit comercial i es fabrica amb llicència a diversos països europeus i sud-americans. La taula Cristalina va ser seleccionada per als premis Delta de 1986, atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Isabel Campi
Història de l’objecte
Premis: Concurso Nacional de Diseño del Mueble de Valencia, 1986, València.
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 82-83
Gemma Bernal y Ramón Isern. Una huida del exceso (1995). Diseño interior, 42, p.26-27
Catálogo de productos seleccionados para los Premios Delta (1986). Barcelona: Fundación BCD, 40