Cornisa

Descripció

El prestatge Cornisa és descendent directe del prestatge Hialina (MADB 135836), realitzat pels mateixos autors l’any 1973. En aquest cas, tant el sistema de fabricació i material —alumini extrusionat— com el sistema de subjecció al mur —un perfil metàl•lic cargolat a la paret que alhora serveix de suport al prestatge a la part posterior del qual s’introdueix en un galze— són els mateixos que a Hialina. D’altra banda, el fet d’utilitzar un element historicista, com ara la motllura en el cas d’Hialina, s’accentua encara més a Cornisa, que adopta l’aspecte d’aquest element però adaptant-la a una altre situació. La cornisa, que en tant que element arquitectònic clàssic apareix habitualment sobresortint de la part superior d’una façana, es converteix aquí en una línia horitzontal que es situa a mitja alçada de la paret i es converteix en prestatge. Aquest transvasament d’àmbits i escales s’acompanya de la utilització d’una tecnologia actual, com l’extrusió d’alumini, però aplicada a una forma tradicional. Cornisa és un prestatge de 15 cm de fondària que admet l’afegit d’un segon perfil, situat entre aquest primer i la paret, que augmenta la fondària total fins a 26 cm. Aquest sistema de perfils consecutius té l’antecedent en la prestatgeria Hypóstila (MADB 135839), encara que en aquell cas no va fixat a la paret i el concepte i la imatge són completament diferents del prestatge Cornisa. En els dos possibles muntatges de Cornisa, amb un o dos perfils, la superfície de subjecció a la paret és proporcional al braç de palanca del mateix prestatge, de manera que n’augmenta la capacitat de suport. D’altra banda, i en relació amb Hialina, aquí s’han eliminat el sistema d’enllumenat i el vidre. Aquest fet ha permès una aproximació formal mes acurada respecte a l’element arquitectònic de referència, que resol amb molta atenció les formes de la part inferior del prestatge i soluciona les juntes entre ambdós perfils i entre cada una i la paret segons els coneixements i els criteris propis de l’arquitectura clàssica. Les formes ondulades inferiors suavitzen l’impacte i la presència visual del prestatge i l’alleugereixen. Les petites pestanyes que sobresurten a la part inferior de cada perfil actuen com a tapajuntes, de manera que produeixen una ombra i amaguen l’escletxa d’amplada variable que apareix entre el perfil i la paret, que sempre té irregularitats, especialment si considerem que la llargada màxima dels perfils és de tres metres. El conjunt, en definitiva, tot i un plantejament no exempt d’ironia, constitueix un exercici d’aplicació de les formes clàssiques, producte del seu estudi i reinterpretació. Aquest prestatge va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD de 1988. Josep Maria Fort