Burguesa

Descripció

Burguesa és una taula baixa amb un prestatge inferior per a llibres i revistes grans. Es compon d’un mòdul bàsic en forma de prisma, de 40 x 80 x 80 cm, realitzat amb llistons de fusta lacada negra, de secció quadrada, i dos quadrats de fusta d’auró tenyida i envernissada situats en cada un dels extrems. A partir d’aquest component bàsic, la combinació de diversos mòduls permet assolir un moble múltiple: mantenint els 40 cm d’alçada, dos mòduls configuren una superfície de 80 x 80 cm; tres, una de 120 x 80 cm; quatre una de 120 x 120 cm, etc. La imatge i el funcionament unitaris del conjunt s’aconsegueix amb la col·locació del vidre, que constitueix el sobre de la taula, de les mateixes dimensions que la combinació escollida en cada cas, tot plegat complementat per uns vidres situats a la part inferior de cada un dels mòduls del conjunt. Tipològicament, la taula Burguesa recull l’herència de les sèries de mobiliari modular, especialment les realitzades durant els anys setanta, com per exemple les de De Pas–D’Urbino–Lomazzi, o Vico Magistretti, entre molts d’altres. Aquest sistema era utilitzant en armaris i contenidors de caire domèstic, tot i que partia d’un plantejament fonamentalment industrial i de producció en sèrie. Aquest sistema s’oposa als criteris d’especialització propis dels primers objectes del Moviment Modern. Així, per exemple, mentre que a la Bauhaus a cada objecte se li associava una funció principal (un llum servia per il·luminar, i una cadira per seure), en els programes combinables dels anys setanta, amb un nombre reduït de peces, es proporcionaven unes àmplies possibilitats per tal que fossin els mateixos usuaris els que determinessin com desitjaven aprofitar les possibilitats del producte. En aquest sentit, és significatiu que al catàleg de la taula Burguesa s’indica la possibilitat d’apilar els mòduls i obtenir una petita llibreria de 80 x 80 cm. en planta, i 80 cm d’alçada. D’altra banda, a més de la voluntat de combinació, també l’elecció dels materials vol apartar-se de la imatge freda i tecnològica del primer racionalisme, encara que sigui possible establir alguna referència amb mobles de Giuseppe Terragni, Charles Rennie Mackintosh o Joseph Hoffmann, per exemple, gràcies a l’austeritat de línies i proporcions generals. En el cas de Burguesa, tant la fusta tenyida com la lacada proporcionen una imatge i un tacte càlids, de caire domèstic i acollidor. També són els materials els que proporcionen una imatge de qualitat i noblesa. D’aquí el nom, que fa referència al grup social a qui, en principi, s’adreça el producte. El fet de tractar-se d’un disseny que es troba al mercat des de fa més de vint anys i que segueix venent-se, confirma l’encert en els plantejaments i les previsions inicials. Es tracta, en definitiva, d’un producte que, sense renunciar a la modernitat, incorpora connotacions històriques per convertir-se, en certa manera, en un objecte intemporal. Josep Maria Fort