Rothko

Rothko
Nom de l’objecte	cadira de braços
Títol / Nom propi	Rothko
Autors / participants	Indartu / producció / Hernani, Guipúscoa: a partir de 1994 Lievore, Alberto / disseny / Barcelona: 1989-1992
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1989
Dimensions	73 x 52.5 x 47 cm
Material	maderón
Ingrés	donació Indartu (Simeyco), 1995
Número registre	MADB 135898

Descripció

<div>La cadira de braços <i>Rothko</i> va ser dissenyada per Alberto Lievore amb destí al bar del mateix nom, al carrer del Consell de Cent de Barcelona. D’aquell projecte de disseny integral, realitzat per Alberto Lievore & Asociados entre 1991 i 1993 també sorgiren la taula <i>Central</i> (produïda per Andreu) i la butaca <i>Alban (</i>produïda per Mia Casanova). Tot i que uns anys després l’establiment canvià de propietat, de clients i de nom (passà a dir-se Dietrich Cafè), conservà en gran part el disseny interior original i una dotzena de cadires, fins que tancà i canvià d’ús.</div><div>La primera <i>Rothko </i>va ser dissenyada el 1989 i fabricada poc després en fusta corbada, característica que l’encaria per l’elevat cost del retall de la fusta i que, conseqüentment, en dificultava la introducció al mercat per l’elevat preu final. Lievore decidí aleshores de fabricar-la amb motlles injectats amb fibres vegetals reciclades a base de pols de closques d’ametlla barrejada amb polímers. Es tracta del «Maderón», un invent de l’enginyer químic Silio Cardona (Reus, 1950-1996) que la combina els materials de forma híbrida amb l’aspecte de la fusta i mal•leable com el plàstic que permet economitzar costos de fabricació (quasi un 50% respecte a la cadira de fusta corbada) i, per tant, augmentar-ne la producció i arribar a un mercat més ampli.</div><div><i>Rothko </i>va ser produïda amb aquests materials a partir de 1994, a Hernani i per Indartu, una empresa basca dedicada a la producció de mobles que la comercialitza des d’aleshores amb els mateixos materials i diversos colors. </div><div>Precisament, vistes les característiques dels materials i la necessitat de construir la cadira per peces, Lievore realitzà un exhaustiu estudi per resoldre els problemes de resistència i comoditat amb les mínimes parts possibles. Ho resolgué amb dos motlles dels quals surten dues peces. Aquestes contenen una estructura de metall amb potes, respatller i seient, imperceptible exteriorment, però que aconsegueix la resistència necessària sense perdre l’aspecte de fusta corbada. Una peça conté les potes davanteres i part del seient, mentre que l’altra inclou les potes posteriors, el respatller, els braços i la resta del seient. Ambdues parts encaixen per unes ranures que, una vegada encolades i unides, en fan un sol moble. La junta de les dues parts és visible a la base del seient. La cadira és envernissada de color grana i les potes tenen, a la base, unes proteccions del mateix color.</div><div><i>Rothko</i> ha tingut un notable èxit comercial i ha estat molt ben rebuda pel públic. No és estrany doncs que hagi estat exposada als millors espais museístics del món. Alhora, i com passa amb aquesta peça propietat del Museu del Disseny de Barcelona, se’n poden trobar altres exemplars als fons d’importants centres museístics.</div><div>Poc després d’acabar la cadira, Lievore va deixar escrit: «Confesso que si alguna cosa no he pogut mai evitar són les referències, però no tant en el sentit formal sinó en el concepte. Podia una cadira de cafè-bar ignorar el seu passat vienès o prescindir del glamour de l’“American Bar”?» Certament, el corbat de la fusta recorda el treball del vienès Michael Thonet que, ja al segle XIX, causà sensació i va tenir gran èxit arreu d’Europa amb les seves cadires i mobles de fusta corbada. La producció en peces, en canvi, ens fa pensar en el nord-americà Charles Eames, que dissenyà la cadira innovadora <i>Low Side</i> (1946), composta per diverses peces de fusta contraplacada i corbada. El 1991 la cadira <i>Rothko</i> guanyà el premi Delta de Plata d’ADI-FAD, ja que segons el jurat, se’n valorà la resolució, que aportava solucions tradicionals amb formes de producció innovadores.</div><div>En definitiva, Rothko és una cadira on tradició i modernitat s’asseuen juntes, on les peces de fusta corbada que havien revolucionat el mobiliari són superades pels materials i la tecnologia actuals, amb un nou disseny de línies simples i gran comoditat.</div><div>Rossend Casanova </div><div><br></div>