Córdoba

Descripció

<div>Córdoba és una cadira baixa composta d’una estructura lateral mixta (fusta i vareta metàl·lica) fixada amb varetes, entre les quals es disposen tires de cuir tensades, i sobre tot plegat descansen dos elements tous entapissats que constitueixen el seient i el respatller. L’estructura lateral està formada al seu torn per dos peus, dos travessers de fusta i dues forques amb un dels dos costats més prolongat per formar els peus de darrere. Els travessers són la peça central de la cadira, on s’insereixen les forques, els peus i dues de les varetes que fan de juntures (fixades al travesser amb cargols vistos). Tots els elements apareixen lleugerament desplaçats en diagonal, evitant l’ortogonalitat. El seient s’inclina enrere ja que els peus posteriors són més curts que els davanters, i el respatller segueix la línia diagonal marcada per la part anterior de la forca. Aquesta inclinació bàsica, de funció ergonòmica, apareix subratllada pel travesser, que s’escurça progressivament cap enrere, i per la mida diferent dels cargols vistos laterals, que destaquen al travesser.</div><div>Es tracta d’un disseny funcional, sense concessions simbòliques, que aprofita el valor formal o decoratiu dels elements constructius: el color i la textura de materials, sobretot el contrast entre la fusta d’alzina mat i fosca i la brillantor clara dels elements metàl·lics. La sinceritat constructiva, el fet que els elements estructurals i la seva juntura siguin clarament visibles i gaudeixin de protagonisme formal, constaten l’herència del disseny funcionalista, al qual Equipo 57 es mantindrà fidel a tota la seva obra. Es palesa sobretot en la gran mida dels cargols, que en comptes de ser amagats o reduïts augmenten fins a constituir un element amb personalitat pròpia. Una característica innovadora d’aquest moble i de la majoria dels dissenyats per l’equip és la fabricació individualitzada dels elements, que poden ser emmagatzemats i transportats sols, sense ocupar més que un espai mínim, per ser muntats mecànicament a l’últim moment per personal no especialitzat. Per subratllar aquest aspecte les fotografies de l’època mostraven, al costat de la cadira muntada, els elements desmuntats.</div><div>La idea original de la cadira va sorgir gràcies a un fabricant de carros de Còrdova, que tenia el taller a prop de la casa on treballava Equipo 57. Feia servir fusta d’alzina, i a partir d’un radi per a rodes de carros l’Equipo va concebre el travesser de la cadira. L’alzina no és habitual en ebenisteria, a causa de la dificultat per aconseguir-ne peces grans. Equipo 57 va decidir fer-la servir tant per la duresa i la resistència com per la bellesa de la veta fosca i uniforme, reduïda a un breu jaspiat que no interfereix en les formes de la cadira i que contrasta amb la resta de materials.</div><div>Equipo 57 havia començat a dissenyar mobles a finals de 1958, i va presentar la cadira a la seva exposició al Club Urbis (Madrid, abril de 1959; a les fotos els elements tous són de diferents colors). Després de l’exposició va entrar-hi en contacte Darro, empresa madrilenya dedicada a la decoració, el disseny i la venda de mobiliari creada el mateix any per Francisco Muñoz Cabrero i Fernando Alonso Martínez. A Darro l’interessaven les possibilitats amb vista a l’exportació que oferia l’ús d’elements desmuntables a la cadira d’Equipo 57, un mètode que se’ls va demanar que extenguessin a altres peces de mobiliari. Els primers dissenys de l’Equipo que Darro va comercialitzar van ser una cadira i una taula auxiliar a joc. La revista muebles + decoración va reproduir al juliol un dibuix de la taula i dues fotos de la cadira (una de les quals incloïa els elements sense acoblar). Pérez Villén indica que al llarg de 1959 Equipo 57 va lliurar a Darro, a més de la cadira i la taula auxiliar (15 exemplars), quatre models de llums (75 exemplars), un tresillo i una cadira desmuntable que, segons Pérez Villén, ja havien realitzat a finals de 1958 i exposat a Bilbao. Equipo 57 en gestionava la fabricació, a càrrec de tallers cordovesos, en funció de les comandes de Darro. </div><div>A l’agost de 1960 van formalitzar un contracte de col·laboració amb Darro. Equipo 57 rebria 10.000 pessetes (60 euros) mensuals, com a bestreta d’un 4% per cada peça venuda als següents cinc anys, i 12.500 (75 euros) pessetes per model. Però, descontents de l’acord i de la comercialització de les seves peces per l’empresa, van anul·lar el contracte al maig de 1961, i van acordar el pagament de 30.000 pessetes (200 euros) per cada model acceptat i 6.000 pessetes (36 euros) pels models ja en venda. Tanmateix la relació va continuar més tard, gràcies al concurs de l’EXCO, a què es van presentar conjuntament, i l’empresa va mantenir els drets sobre els models que tenia i fins i tot en va patentar un el 1962.</div><div>Segons Pérez Villén, la cadira va tenir gran acceptació en exposar-se, i va ser comercialitzada àmpliament per Darro. Alguns exemplars es van fer servir a l’Exposición de la Conferencia Mundial de Energía. Darro va continuar publicant-ne fotografies almenys fins a 1963.</div><div>El 1961 la cadira Córdoba va ser seleccionada per als premis Delta ADI/FAD de Barcelona en una versió entapissada amb una tela d’àmplies ratlles verticals.</div><div>Patricia Molins</div>