ERLO
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira |
|---|---|
| Títol / Nom propi | ERLO |
| Autors / participants |
Equipo 57 (1957 - 1966) / disseny Danona / producció / Azpeitia, Guipúscoa: 1961 - c.1969 |
| Lloc d’execució | Azpeitia |
| Datació | 1961 |
| Dimensions | 74.5 x 51 x 46.5 cm |
| Material |
acer faig (fusta) cuir sintètic |
| Ingrés | compra, 2004 |
| Número registre | MADB 136960 |
Descripció
<div>Es tracta d’una cadira molt simple, amb una estructura mixta composta de dues varetes metàl·liques laterals fixades mitjançant sis planxes de fusta (el seient, el respatller corb, dos travessers frontals i dos de laterals). El sistema de fixació dels travessers a les varetes amb osques i claus, simple i enginyós, va ser patentat, pel que sembla, per Equipo 57. Els extrems dentats del seient s’insereixen a través de les ranures als travessers laterals, d’on sobresurten, un recurs que repetiran al llum de làmines de fusta (MADB136.965, MADB136.966). L’estructura bàsica recorda la d’algunes cadires de tub metàl•lic dissenyades als anys trenta, que sabien combinar el tub amb teixit en comptes de fusta. Un altre tret que les emparenta és l’ús dels travessers frontals o xambranes més altes de l’habitual, properes al seient, que, com que se situen a una alçada lleugerament inferior a la dels travessers laterals, doten la cadira de més estabilitat i faciliten el moviment de les cames de l’usuari, a més de constituir una mostra del desplaçament de tensions i alternança d’espais-massa i espais-aire característica del disseny d’Equipo 57. </div><div>Com a la resta de mobles de l’equip, la peça es redueix a l’esquelet constructiu, que és manifestament visible, i constitueix també el seu valor formal. El seu element més destacat és precisament el ressaltament de les dents i els claus que destaquen als travessers de fusta, com també la combinació de colors i textures, buscant els contrastos entre el color fosc de la vareta metàl·lica, el seient de skai i els claus que fixen les xambranes, davant del color clar de la fusta. Es tracta d’una fusta amb poca veta, un detall que evita la singularització visual dels elements que són d’aquest material. N’existeixen diverses variants, amb els elements metàl·lics cromats o pintats de negre, i el coixí negre o vermell.</div><div>És el primer intent de l’Equipo de crear un producte industrial, autènticament funcional i econòmic. Sense renunciar a un disseny acurat i personal, s’allunya sensiblement de l’estudi anatòmic i el desenvolupament formal dels mobles presentats al concurs de l’EXCO. Un gran avantatge de la cadira és el caràcter desmuntable, que permet emmagatzemar-ne les peces soltes, de manera que ocupin un espai mínim, i vendre-la desmuntada, dos detalls que n’abaratien sensiblement els costos empresarials. Per a aquesta eventualitat, l’equip va dissenyar un embalatge de cartó que constitueix una de les seves minses incursions al terreny del disseny gràfic. Tanmateix la cadira s’acostumava a vendre ja muntada a causa de la falta d’acceptació per part de la clientela d’aquesta forma de comercialització que llavors era pionera.</div><div>La cadira Erlo va ser el primer moble dissenyat per Equipo 57 per a la cooperativa basca Danona, amb què van entrar en contacte a finals de 1961, arran de la seva participació al concurs de l’EXCO del Ministerio de Vivienda. Equipo 57 va encarregar-ne el prototip a Còrdova, al taller del pare de José Duarte, i el va enviar a la cooperativa amb els dibuixos perquè procedís a la producció. L’empresa acabava de crear-se i encara disposava d’una maquinària i estructura rudimentàries que l’equip va ajudar a millorar amb el seu assessorament.</div><div>El nom de la cadira procedeix d’un lloc proper a Azpeitia, poble guipuscoà que era seu de la cooperativa Danona. Al catàleg de Danona hi apareixen també una cadira de braços, una butaca i una banqueta anomenats Erlo, com també una banqueta Tolosa semblant a aquesta última. La cadira va ser seleccionada per als premis Delta del Concurs ADI/FAD el 1963. Ángel Luis Pérez Villén considera que va ser premiada amb un Delta de Plata el 1962, i suggereix que precisament es va fabricar i distribuir ràpidament per poder-s’hi presentar, ja que un dels requisits era que els objectes estiguessin comercialitzats. Amb tot, les publicacions de l’època i la documentació de l’ADI/ FAD indiquen que va ser seleccionada i premiada no el 1962 sinó el 1963.</div><div>Patricia Molins</div>
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1963, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
Diseño ADI-FAD. (1964). Arquitectura, 63, 56
Marquina, R. (1964). Deltas ADI FAD 1964. Cuadernos de arquitectura, 58, p. 37-41
Pérez Villén, Á.L. (1984). Equipo 57. Còrdova: Publicaciones de la Exma. Diputación Provincial