butaca
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | butaca |
|---|---|
| Autors / participants |
Equipo 57 (1957 - 1966) / disseny / Còrdova: a partir de 1993 per encàrrec Darro (1958 - 1979) / producció / Madrid: 1961 - ? |
| Lloc d’execució | Còrdova |
| Datació | 1961 |
| Dimensions | 78 x 72.5 x 83 cm |
| Material |
acer inoxidable freixe (fusta) |
| Ingrés | compra, 2004 |
| Número registre | MADB 136962 |
Descripció
<div>Aquesta butaca, de fusta de freixe i cable d’acer és el model més proper a l’organicisme nòrdic dels realitzats per Equipo 57. Consta d’una sèrie de peces iguals, a manera de costelles, de fusta laminada corbada, unides entre si a les puntes per un cable d’acer, d’on sorgeix el seient-respatller, que agafa forma anatòmica gràcies a unes falques intermèdies i al tensament posterior del cable. La peça descansa sobre dos peus davanters i dos de darrere, també de fusta laminada, que s’eleven i es corben per inserir-se, com els davanters, a l’eix del cable d’acer. N’existeixen dibuixos previs en què es plantegen diferents solucions per a les potes –entre les quals una estructura com la que ja s’havia fet servir en una banqueta– i per a la unió de les costelles. En fotos de l’època el seient-respatller sembla recorregut per un element tou lleuger, entapissat de color fosc.</div><div>El resultat final és de gran plasticitat, i continua l’aplicació al disseny de les investigacions d’Equipo 57 sobre la “interactivitat de l’espai plàstic”, però recorre en aquest cas no a l’estructura dels paraboloides del banc (MADB136.959), sinó a la juxtaposició de curvatures amb diferents inflexions. La butaca va aparèixer a la revista muebles + decoración amb un peu que en destacava el caràcter desmuntable (es reproduïen la cadira i els elements desmuntats tant a les pàgines de la revista com en un anunci de Darro) i l’elasticitat.</div><div>Però no es tracta solament d’una investigació formal, sinó també constructiva. L’original “Sistema d’unió mitjançant tensament d’elements rígids per formar superfícies planes corbes o mixtes” en què es basa va registrar-lo Darro, l’empresa productora, al gener de 1962, com a patent d’invenció (núm. 273897). Segons explica la memòria de la patent, les peces “iguals, de qualsevol matèria i forma”, “queden unides entre si per un element tensor que les agafa pels extrems mitjançant unes perforacions practicades en aquests mateixos”. Aquestes peces formen la superfície. El sistema d’unió basat en el tensor travessa les peces gràcies a uns forats practicats a les puntes, igual que entre les falques situades entre peça i peça i es colla amb cargols a les puntes de les peces primera i última. Les falques tenen forma diferent, determinada per l’orientació que es vulgui donar a la superfície (còncava, convexa, plana o mixta).</div><div>Equipo 57 hi realitza el primer assaig amb fusta laminada, fent servir làmines encolades i modelades a pressió fins a aconseguir la curvatura i la rigidesa desitjada, per procedir després a tallar-les en llistons o “costelles”.</div><div>Forma part –junt amb una cadira (MADB136.964), una taula de menjador, una taula baixa, un sofà, llits convertibles en llitera, com també mobles auxiliars modulars— d’un conjunt de mobles que Equipo 57 va fer per a Darro a fi de participar al Concurso de Muebles para Viviendas Económicas convocat el 1961 per l’Exposición Permanente e Información de la construcción (EXCO), un organisme dependent del Ministerio de la Vivienda fundat al setembre de 1959 tot i que hereu del Centro de Exposición e Información Permanente de la Construcción, de caràcter privat i creat el 1933. Darro va lliurar al grup 100.000 pessetes (600 euros) perquè pogués fabricar els mobles, com a bestreta dels possibles premis i la comercialització posterior.</div><div>Aquest concurs, la primera gran aposta oficial (i dotada generosament) encaminada a la promoció del disseny industrial i la seva difusió popular, es va dur a terme en dues fases. A la primera de “Proyectos”, s’hi van presentar un total de 290 mobles i 144 concursants i hi van ser guardonats entre altres Rafael Moneo, José Dodero, Javier Carvajal. La butaca d’Equipo 57 va rebre el primer premi de la segona fase del concurs, la corresponent a “Realizaciones”, en l’apartat de “Muebles aislados” (60.000 pessetes –400 euros–; hi havia a més tres accèssits). En el de “Conjuntos” el primer premi, de 150.000 pessetes (900 euros) es va dividir en tres, i el conjunt que va presentar Equipo 57 va tenir el primer accèssit de 50.000 pessetes (300 euros), és a dir que va ser reconegut pràcticament com un primer premi. Al jurat hi havia entre altres membres els arquitectes Oriol Bohigas i Francisco Cabrero. Altres premiats van ser Javier Carvajal, que s’hi presentava amb Biosca, H Muebles (amb mobles dels seus dissenyadors Gregorio de Vicente i Luis Onsurbe), els germans Díaz Magro (Salvador i Tomás) i els germans López Asiaín (Alberto i Carlos). Les obres guanyadores es van exposar als locals de l’EXCO a principis de 1962.</div><div>El resultat va ser sorprenent, per la falta de coincidència entre els premiats a les fases primera i segona del concurs, que demostrava les dificultats d’adaptació de les ambicions formals dels concursants a les condicions de producció reals. Sens dubte es devia tant al desig de repartir els premis com a la falta de preparació, tant personal com industrial, de la major part dels participants, els projectes dels quals, dibuixats, havien convençut el jurat, però construïts en demostraven la inviabilitat. De fet només els mobles més simples van arribar a produir-se i fins i tot la butaca guanyadora d’Equipo 57 va demostrar una fragilitat que en desaconsellava la fabricació en sèrie, i que es va intentar corregir més tard mitjançant un peu corregut (és a dir, corbant les potes de la cadira fins a formar una U). Va publicar aquesta variant la revista Arte y Hogar junt amb una selecció de mobles espanyols que havien de presentar-se a la Fira Mundial de Nova York (1964). Tanmateix, a partir dels mateixos dibuixos utilitzats el 1961 un taller d’ebenisteria cordovès va aconseguir el 1993 dotar la butaca de la solidesa que havia mancat als protoptips originals. El museu en conserva un plànol (MADB136.963).</div><div>La revista Hogar y Decoración, el responsable de la qual, Carlos Flores, estava molt interessat en el disseny i ja havia assenyalat Equipo 57 entre la mitja dotzena de dissenyadors interessants i innovadors (núm. 24-25, 1959), va ser la publicació que més àmpliament va recollir el concurs. Va dedicar bon tros dels números 35 i 36 als projectes presentats a la primera fase, sense recollir-hi els models d’Equipo 57. Al número 37 sobre la segona fase, en canvi els reprodueix. Com altres comentaristes del concurs, va criticar la falta d’adequació dels mobles premiats a la finalitat exigida –abaratir el moble modern per fer-lo accessible–, i potser va atribuir aquest defecte al mobiliari del grup. Tanmateix, gràcies a la participació al concurs el grup va poder fer el salt definitiu a la professionalització en el disseny industrial, la seva fita, en entrar en contacte amb la fàbrica Danona, per a la qual van realitzar ja el 1961 la cadira Erlo (MADB136.960), on revela la seva preocupació per fer un disseny funcional, adreçat a la classe mitjana i adaptat a les condicions de producció en sèrie.</div><div>Patricia Molins</div>
Història de l’objecte
Primer premi, Concurso de Muebles para Viviendas Económicas, 1961, EXCO, Madrid.
Bibliografia
Amann, A Cánovas, A. (1998). 1946 - 1961. El diseño de Mobiliario en la España de los cincuenta. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del Mueble en España 1902-1998, 20, 41-45
Exposición del mueble doméstico (1962). Arquitectura, 39
L'Arquitectura i l'art dels anys 50 a Madrid: exposició organitzada per la Fundació la Caixa: 19 de juny - 28 de juliol de 1996 [catàleg d'exposició]. Barcelona: Centre Cultural de la Fundació la Caixa, 109
Flores, C. (1961). Del tablero a la realidad". Hogar y arquitectura, 37, p.21-45
G. de Cándamo, L. (1963). Los muebles para la Feria de Nueva York. Arte y hogar, 224-225
MD: muebles + decoración (1962, abril), 5
Capella, J., Buti, A. (2005). 300% Spanish design. Barcelona: Electa, 73