llum de suspensió
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de suspensió |
|---|---|
| Autors / participants |
Equipo 57 (1957 - 1966) / disseny Danona / producció / Azpeitia, Guipúscoa: 1962-c.1969 |
| Lloc d’execució | Azpeitia |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 28.3 x 52 x 52 cm |
| Material |
llimoner (fusta) plàstic |
| Ingrés | compra, 2004 |
| Número registre | MADB 136965 |
Descripció
<div>Es tracta de dos models de llum que aprofiten diferents possibilitats a partir d’una mateixa forma constructiva, una estructura mixta de fusta laminada corbada i plàstic. Estan compostos per làmines de fusta corbades, fixades mitjançant llistons corbats a pressió i inserits pels extrems en unes corones interiors de plàstic. </div><div>Les planxes són de llistons de fusta de llimoner. Un cop enganxats els llistons que formen cada làmina i modelades a pressió fins a aconseguir la curvatura necessària, s’insereixen als llistons que formen la fixació. Els llistons plans, també de fusta de llimoner laminada, es corben dues vegades per construir una estructura en C clarament visible ja que té una extensió lleugerament superior a les planxes. Estan foradats longitudinalment per una ranura en què s’insereixen, de dos en dos, els extrems de les làmines, visibles ja que sobresurten lleugerament. Alhora els extrems dels llistons s’insereixen en sengles corones de plàstic, foradades a les vores per acollir-los, i la superior també al centre per deixar pas al cable elèctric. La fixació dels llistons pot ser interior o exterior a les làmines, de manera que en determina l’aspecte còncau o convex, així com el nombre (entre 4 i 12 làmines). En tots dos casos la llum s’expandeix pels extrems superior i inferior del llum, filtrada a través dels llistons. </div><div>Els llums són una versió original d’un model, difós pels nòrdics i als Estats Units per Isamu Noguchi. En el material i l’estructura de “grills” que fa servir positivament els espais buits (que Equipo 57 en diu l’espai-aire al seu manifest de 1960) recorda també el llum espanyol més apreciat i difòs dels anys cinquanta, el de José Antonio Coderch (MADB135.748, MADB136.073). Però aquest últim filtra la llum a través d’intersticis verticals, i sobretot la seva simplicitat s’allunya de la complexitat estructural i el dinamisme que caracteritza el mobiliari d’Equipo 57. </div><div>Equipo 57 havia creat, segons Pérez Villén, quatre models de llums editats per Darro ja el 1959, i dos el 1960 (un d’ells “de rombe en macarró”, segons Villén). Més tard van dur a terme un model de llum amb tires de cartolina trenades en rombe (1963). Tanmateix les seves dades són confuses i els únics llums l’existència de les quals és constatada perquè n’existeixen exemplars coneguts o per fotografies són els dos que conserva el museu, el de tires de cartolina i altres versions amb un nombre superior de làmines (en total 9 exemplars, inclosos els del MADB) un dels quals es va presentar a l’edició de 1964 dels premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona.</div><div>El museu també conserva a la seva col·lecció un dibuix original d’Equipo 57 per al disseny d’aquests llums (MADB136.967).</div><div>Equipo 57 va iniciar a principis de 1962 la seva relació amb Danona, una cooperativa d’Azpeitia el gerent de la qual, José María Aizpitarte, havien conegut en l’exposició de mobles convocada per l’EXCO el 1961, en què Equipo 57 va participar a través de Darro. A partir de llavors l’equip va mantenir la seva col·laboració amb la cooperativa en condicions diferents de les que l’unien amb Darro. Equipo 57 aportava a l’empresa plànols i maquetes dels seus dissenys, i a més la va assessorar en qüestions de maquinària i processos de producció i gestió. El primer contracte amb Danona no es va formalitzar fins al novembre de 1963, i va ser firmat només per Juan Serrano, Juan Cuenca i José Duarte. Assegurava als dissenyadors un pagament trimestral de 5.000 pessetes (30 euros) per model, a més del 5% de les vendes dels models previs, i el 5% del total de les vendes de la cooperativa. El següent contracte, de 1966, excloïa José Duarte. El 1969 va cessar la relació entre Serrano i Cuenca amb la cooperativa, que els demanava models cada cop més convencionals. Aquestes dades les proporciona Ángel Luis Pérez Villén, però Juan Serrano afirma que en marxar ell de Madrid el 1964 van deixar d’enviar dissenys a la cooperativa, de manera que és possible que els contractes posteriors es limitin a regular el pagament de drets per les vendes de models anteriors.</div><div>Patricia Molins</div>
Bibliografia
Equipo 57 (1960). Equipo 57: La interactividad del espacio plástico. Madrid: Sala Darro
