Triangular

Descripció

El tamboret o banqueta dissenyat per Equipo 57 consta d’una estructura metàl·lica mixta integrada per varetes d’acer corbades i travades mitjançant planxes de fusta. Les varetes formen una estructura contínua doble que constitueix la base triangular del tamboret, continua a les tres potes i finalment s’emboteix al seient. És a dir, cada una de les varetes comença formant part d’una de les potes i acaba sustentant la següent, en un recorregut que comporta cinc curvatures successives o, per fer servir el vocabulari d’Equipo 57, inflexions dinàmiques, en què l’equip torna a demostrar convincentment com gràcies a un estudi exhaustiu de l’estructura i la seva continuïtat espacial es pot conciliar la funcionalitat i l’economia dels elements constructius amb un alt grau d’abstracció formalista. L’element de fixació de les varetes és una planxa de fusta que s’hi ajusta gràcies a una osca correguda al llarg dels laterals, i fixada mitjançant claus els caps dels quals són visibles, seguint la idea de transparència constructiva que guia el disseny del mobiliari d’Equipo 57. Els dibuixos tècnics que detallen la forma de construcció de la peça formen part també de la col·lecció del museu (MADB 136974). N’existeixen dues variants, una amb el seient tou i entapissat de skai, i una altra amb un sobre de fusta, que permetria fer-la servir també com a tauleta auxiliar. Pot destacar-se’n l’ús del peu corregut, que ofereix una solució al problema d’estabilitat que tenen els seients de base triangular, freqüents als anys cinquanta, com els dissenyats per Arne Jacobsen o Max Bill. El peu corregut és un recurs fet servir prèviament per Equipo 57 a la seva cadira presentada al concurs de l’EXCO (MADB 136964), i més tard a Erlo (MADB 136960). Però el disseny del grup més proper a aquest, tant pel fet d’utilitzar una combinació de fusta, metall i skai com per la solució de l’estructura metàl·lica doble fixada mitjançant una planxa de fusta, i desplaçada en diverses direccions, és el de la cadira de braços de 1962 (MADB 136968). Aquest tamboret es data habitualment el 1961, i això significaria que la relació d’Equipo 57 amb Danona va començar immediatament després. Tanmateix, segons Ángel Luis Pérez Villén, que és qui ha rastrejat més a fons la tasca de disseny d’Equipo 57 investigant-ne els arxius, la relació comercial amb Danona s’inicia a començaments de 1962, de manera que aquest tamboret deu ser d’aquest any, almenys la producció, una idea reforçada per les similituds del moble amb les cadires citades de 1962. Al manifest publicat per Equipo 57 el 1960 s’hi explicava el principi d’interactivitat de l’espai plàstic, basat en la interacció de l’espai-massa i l’espai-aire i les inflexions provocades per la seva incidència. Aquesta interactivitat és aquí aconseguida gràcies a un ritme acurat amb què s’articulen masses i buits, creant espais que són alhora continent i contingut, i reduint el “continent” al màxim per destacar el valor del buit. La fotografia reproduïda als catàlegs del MNCARS i la Fundació “la Caixa” reforça aquesta sensació, ja que juxtaposa uns quants tamborets que en unir-se modifiquen la planta tant del seient –que passa a ser hexagonal– com de la base –que agafa forma estrellada. La juxtaposició juga també amb el que Equipo 57 definia com a espai-color, ja que combina seients entapissats en diferents colors i materials, i amb la idea de la continuïtat espacial com a concepte bàsic de la seva obra plàstica. Patricia Molins