Morris

Descripció

El llum de paret Morris no ha estat concebut com un llum individual, únic, sinó que forma part d’una família d’elements d’il·luminació que, amb el mateix nom, aplega les versions usuals en aquesta mena d’objectes: llum de suspensió i llum de sostre, llum de taula i el llum de paret. Norma recurrent en l’estratègia de producció adaptada a les necessitats teòriques de l’usuari, versatilitzant formes, usos i funcions a partir d’un model matriu, adquireix en aquest cas una rellevància especial atesa la independència formal de cadascun dels llums, en lloc del previsible mimetisme entre si. Cal ressaltar aquesta singularitat perquè és bàsica en l’objectiu d’aquests dissenys: explorar les possibilitats expressives i funcionals d’un nou material sense condicions prèvies, en un diàleg intens amb les seves propietats físiques, verificant-ne el comportament en diferents circumstàncies, en aquest cas el duralmond premsat. Anteriorment anomenat maderon, aquest material s’obté a partir de la barreja de fustes inertes triturades fins a esdevenir pols, com ara clofolla d’ametlla o altres materials lignocel·lulòsics (nou, avellana), amb resines naturals i sintètiques. La pasta que s’obté es treballa emmotllant-la, de manera que el compost manté, entre altres característiques, l’expressió formal de la fusta i les propietats tecnològiques del plàstic. Així s’aconsegueix, al final del procés, un producte sòlid i rígid que admet una àmplia gamma d’acabats superficials, al mateix temps que la impermeabilitat (a la pluja i al sol) i el bon comportament com a aïllant tèrmic i acústic el fan adient no sols en l’àmbit del disseny de productes, sinó també en el d’espais. A més, el tractament no genera vapors tòxics, és fàcil de reciclar i comporta un impacte ambiental controlat, cosa que significa importants raons per fer-lo servir extensivament en la perspectiva d’una societat sostenible. La versatilitat modelable del material, juntament amb la possibilitat d’obtenir-ne diversos gruixos i, doncs, graduacions de transparència, com van descobrir els mateixos dissenyadors (una propietat que havia passat inadvertida al creador del material, Silio Cardona), van motivar-ne l’aplicació en elements d’il·luminació. Després de diversos assajos, el resultat final expressa, amb una extraordinària sinceritat formal, les qualitats del material. Així, el llum queda definit per una estructura reticular uniforme, desenvolupada al llarg d’un pla corbat i engruixit en el perímetre per reforçar-ne l’armadura, i una superfície difusora extremament prima (un pla translúcid) que garanteix una il·luminació càlida. Tant la forma corbada del pla com la seva compartimentació repetitiva conviden a prolongar-lo per addició, de manera que es reforça la lògica de la solució modular adoptada. D’aquí l’interès pel punt de partida adoptat pels dissenyadors: actuar segons les prestacions que ofereix el nou material, sense altres condicionaments previs, cosa que pot garantir, com és el cas, la coherència formal del resultat. Finalment, la immediatesa aparent del llum Morris i, sobretot, la seva condició d’obra originària, primera, el seu «cert arcaisme», en paraules dels mateixos dissenyadors, al·ludeixen metafòricament a un dels representants més qualificats del moviment Arts and Crafts, William Morris. José Baltanás