Doméstico

Descripció

El pal de fregar i el cubell escorredor són dos dels productes més significatius de la història del disseny industrial a Espanya. Es tracta d'uns estris que no solament van revolucionar els sistemes de neteja que s'utilitzaven als anys cinquanta i seixanta, sinó que sobretot van tenir una repercussió social molt important, ja que van dignificar el treball ingrat que suposa fregar de genolls i alhora van aconseguir evitar les malalties que això provocava en les articulacions, així com les infeccions que patien les mans. El principal responsable de l'aparició i posterior comercialització d'aquest conjunt de dissenys va ser l'enginyer aeronàutic Manuel Jalón. El seu producte es va basar en els models americans que havia utilitzat en els hangars on feia les pràctiques de manteniment d'avions. Es tracta d'uns grans raspalls acoblats a un mànec d'escombra amb el qual es podia recollir dret l'oli de terra. La gran innovació va consistir a adaptar el model als materials aleshores disponibles a Espanya i convertir-lo en un objecte domèstic que es va introduir a milers de llars de tot el món. En un principi el pal i el cubell es van anomenar "aparell fregaterres", nom registrat per l'empresa Rodex fundada pel mateix Jalón. El cubell escorredor Doméstico data de 1956 i és el primer dels models dissenyats per Manuel Jalón. Es tracta d'un cubell cilíndric metàl·lic que té un artilugi escorredor format per un rodet de fusta, fixat a la part superior del cubell, i un altre rodet mòbil que s'acciona mitjançant un pedal. El tiràs s'escorre fent-lo passar entre els dos rodets. El sistema és enginyós i senzill, però té el problema del pes considerable del cubell quan s'omple d'aigua i el perill que es volqui en pressionar el pedal. Aquests problemes es van resoldre al cap d'uns anys en els models Nobel (1969) i Bravo (MADB 135789), que van passar a ser galledes troncocòniques de plàstic que mantenien la tipologia d'escorredor de rodets. Aquests permetien una producció automàtica i massiva que en reduïa molt considerablement el cost. De Doméstico es va fer una primera sèrie de dues-centes unitats que es fabricaven artesanalment amb una producció diària d'una o dues unitats, en un petit taller de Saragossa. El problema de la disponibilitat de materials es resolia entre Barcelona (cubs metàl·lics), Manresa (procés de galvanització), Navarra (mànecs i rodets de fusta) i Bilbao (material metàl·lic). Juntament amb el cubell escorredor, Manel Jalón va dissenyar i comercialitzar el pal de fregar, format per un mànec cilíndric de fusta massissa, polida i envernissada, i una baieta de fibres de cotó. El trenat de les fibres era l'adequat per absorbir bé l'aigua i perquè no es desfiles ràpidament en fregar i escórrer. La unió entre el mànec i la baieta es resolia amb una gran pinça metàl·lica que permetia la utilització de recanvis. Quan ambdós dissenys es van començar a comercialitzar el 1956, el primer gran problema que va sorgir va ser com convèncer els consumidors de la seva utilitat, i per això es realitzaven demostracions constantment a les fires de mostres i als aparadors dels comerços, així com revolucionàries estratègies de màrqueting que finalment els van convertir en líders de vendes a Espanya des de l'any 1958 a 1964. La dura competència del model Mery de l'industrial Joan Gunfaus va obligar a continuar la investigació cap a models més econòmics i eficaços, de manera que es van deixar de produir l'any 1967. Laura Gil (César Padilla, documentació)