Saltar al contingut

Botó

Tornar al llistat
Botó
Nom de l’objecte cendrer
Títol / Nom propi Botó
Autors / participants JUMA (Josep M. Francisco) / disseny
CUB / producció / Barcelona: 1973-1977
Axis / producció / París: 1984-1990
The Original Cha-Chá / producció / Barcelona: 1998-2005
Lloc d’execució Barcelona
Datació 1973
Dimensions 2.5 x 13 x 13 cm
Material argila blanca
Material / tècnica esmaltat
Ingrés donació Paco García, 2005
Número registre MADB 136993

Descripció

<div>Un botó gegant d’abric fet d’argila blanca esmaltada fa de cendrer en l’univers oníric de Juma. Al principi es fabricava de tres colors (blanc, rosa i negre) i en tiratges molt curts, entre 200 i 300 exemplars, quan era produït per Cub, nom de la firma creada el 1969 per la parella Juma (Josep M. Francisco) i Mun (Montserrat Figueras), dissenyador i encarregada de la producció respectivament. Axis en va ampliar la gamma de colors (vermell, blau i gris), i a partir de 1998, quan va començar a reeditar-lo la productora catalana d’objectes de regal Cha-Chá, només es fa en negre, blau i blanc.</div><div>El cendrer Botó estava en la mateixa línia d’altres objectes dissenyats per Juma a principis dels anys setanta, com la capsa en forma de panet o la sabata de taló (MADB136.994) que fa de cendrer, com també tota una sèrie de peces fabricades seguint el disseny pop, objectes que, malgrat que en aquell moment podien considerar-se innovadors, amb el temps van inundar les botigues de regals, mig inútils, mig útils, amb dissenys que oscil·len entre la decoració i el pur joc. Les escultures toves de Claes Oldenburg són a l’origen d’algunes de les creacions de Juma més significatives d’aquell moment, com ara els seients de goma escuma en forma d’ou ferrat, entrepà, pastís o rodet de fil gegants o els seus llapis sobredimensionats folrats de vellut com a coixins.</div><div>L’interès que van despertar en aquell moment aquests objectes situats als marges del disseny cal entendre’l des de la forta crítica al funcionalisme que va sorgir entre les noves generacions, que van fer passar en primer pla els aspectes simbòlics i subjectius de l’objecte. La forma es despullava de la seva funció per aparèixer amb les robes més diverses. És el que Baudrillard en deia “l’infern de la connotació”, o el que Santiago Roqueta va definir com a “disseny mimètic”. Precisament aquest va fer servir en un article de 1973 les peces de Juma –el cendrer Botó, entre altres– per il·lustrar la proposta alternativa a la fredor del disseny funcionalista. El “disseny mimètic” defensat per l’arquitecte i el dissenyador català en aquest text –exemplificat a la perfecció per les creacions de Juma– es caracteritzava per l’ambigüitat i la barreja d’uns sistemes de coses amb uns altres aparentment incongruents, on la imatge dels objectes no es corresponia amb la seva identitat o ús, així com l’alliberament respecte a un significat limitat, alhora que establia un món d’imatges associatives molt més suggerent. </div><div>El mateix any de la creació del cendrer Botó, el 1973, Vinçon va fer un dels seus típics aparadors muntant-ne una gran quantitat sobre una tela dissenyada per Juma, inserits per agulles gegants i acompanyats d’un altre disseny seu, els tamborets-rodet de fil, fets de fusta i cordó de seda de colors. El cendrer Botó s’ha exposat diverses vegades. El 1977 va ser seleccionat per participar en un esdeveniment molt significatiu: la primera mostra organitzada a fora de les nostres fronteres pel BCD (Barcelona Centre de Disseny), Diseño españolDesing aus Spanien, celebrada a Stuttgart, Alemanya. També es va exhibir el mateix any a Disueño, una exposició organitzada per alguns dels membres de la junta directiva de l’ADI/FAD que era paral·lela als premis Delta de disseny i que tenia l’objectiu de mostrar una línia alternativa al corrent més racionalista del disseny espanyol. A l’edició de Disueño del mateix any es va exposar també una altra peça de Cub, un armari en miniatura que funcionava com a calaix per guardar-hi objectes petits. </div><div>A partir de 1979 els dissenys de Juma van assolir gran projecció fora de les nostres fronteres gràcies a la productora francesa Axis, que durant més d’una dècada va fabricar nombroses peces del creador català, com el llum coca-cola, la safata piscina i diferents models de catifes, gerros, vaixelles o jocs de cafè. Després de la desaparició d’Axis va ser Cha-chá qui va reunir els dissenys de Juma amb el nom de The Insolit Collection, sèrie formada pel cendrer Sabata de Taló, la capsa Panet, la cullera Mirall i la Mà Guant en versió canelobre, pot de llapis, llum i gerro de flors. </div><div>Pepa Bueno</div>

Bibliografia

Bueno, P. (2002). Disueño, o Cuando el arte y el diseño jugaron a ser la misma cosa. Màlaga: Universidad de Málaga

Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 219

Design Center Sttutgart (1977). Diseño español = Design aus Spanien. [catàleg d'exposició]. Stuttgart: Fundació BCD

Pujagut, J. (1986). Diseño insólito. De diseño: revista ilustrada de diseño industrial, decoración, grafismo, arte, moda, 6, p.26-33

Roqueta, S. (1973). El diseño mimético". Mobelart, 13, p. 48-51

Disueño : cuando el arte y el diseño jugaron a ser lo mismo : 1977-1979

Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural. Museu del Disseny. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014. 978-84-9850-617-4., 174, 174

2005. El creixement de les col·leccions, 17, 17

Botó