Cenicienta

Descripció

Una sabata de taló fa de cendrer en el joc surrealista d’associacions del dissenyador català Juma (Josep M. Francisco). Mentre la va produir Insòlit la sabata es fabricava amb resina tenyida de vermell, blau o plata, com l’exemplar que hi ha a la col·lecció del museu, però en canvi a partir de 1998, quan comença a produir-la l’empresa catalana Cha-chá, es fa de ceràmica blanca, blava i negra. Entre 1996 i 2004 Cha-chá n’ha realitzat una edició especial de bronze, de tamany més reduït i en dues versions, la de bronze natural o amb bany de plata. En aquesta mateixa línia d’objectes decoratius d’inspiració pop i dissenyats per Juma a la mateixa època hi ha Mano, de 1978, un conjunt de quatre mans enguantades que fan de gerro de flors, pot de llapis, canelobre o llum (les mans són les de Juma tretes amb un motlle de silicona). També, uns guants a l’estil Gilda que són gerros de flors o una copa de còctel amb una cirereta a dins que en realitat és un llum. L’èxit d’aquesta mena d’objectes va començar a ser notable a finals dels anys setanta. El 1979 l’editora francesa Axis va començar a fabricar i vendre arreu del món nombrosos dissenys de Juma, i el 1981 Juma i Mun (Montserrat Figueras, amb qui el primer estava associat) van poder obrir local propi, Insòlit, a la Diagonal de Barcelona, que va funcionar durant divuit anys produint i venent els seus dissenys. Juli Capella i Quim Larrea han emmarcat l’activitat de Juma dins la tipologia del gadget, bé que dignifiqui la categoria d’aquesta mena de disseny gràcies a la seva resolució intel·ligent. El cendrer Zapato de Tacón es va exposar el 1981 a la sala Vinçon junt amb altres de Juma d’estètica similar, com el llum còctel, el lliri llum, la piràmide espelma, les cames taula, l’stop cadira, el ventall mirall, el disc tamboret, la piscina safata, la sabata cactus, la peixera gerro, etc. Aquesta exposició, titulada Espacio compuesto, va comptar amb un text de la crítica d’art Rosa Queralt, on es relacionaven els dissenys de Juma amb certes formes d’associació que arrenquen del surrealisme i en què ressaltava el seu menyspreu per “la bona forma”, com també el seu component lúdic. Pepa Bueno