Telón de Fondo

Descripció

Telón de Fondo és una relectura contemporània del tapís per penjar a la paret. Quasi a la manera d’un quadre de Rothko, les bandes negres de pell de moltó se superposen en relleu a la superfície llisa de vellut marró. Aquesta obra podria analitzar-se tant des de l’àmbit del disseny o les arts decoratives com des del món de les arts plàstiques. D’una banda, és rellevant el contrast subtil de colors i textures, les qualitats tàctils de tots dos materials, i, de l’altra, Riart ha volgut recalcar un cop més, en dissenyar aquesta obra, el valor de representació que els mobles han tingut des de l’antiguitat. Els tapissos s’han col·locat sempre a les cambres amb un fort contingut simbòlic i sumptuari, en salons on reis i nobles havien de ser vistos amb tota la magnificència. De la mateixa manera, Telón de Fondo pretén realçar el que té al davant; ser, com el nom indica, una superfície que doni rellevància a les coses del seu voltant o les persones que s’hi mouen. Telón de Fondo forma part de la col·lecció Útils (1980-1992), composta per nou objectes d’edició limitada (en aquest cas, cinc exemplars més una prova d’autor) i tres peces úniques Umbral, Estandarte i Sageta i Cargol. Igual que passa amb 1ª Colección de muebles especiales i Objectes perduts, Riart en garanteix el tiratge mitjançant el lliurament d’un contracte firmat per totes dues parts en què comprador i dissenyador es comprometen a no reproduir la peça. Útils es va exposar per primer cop a la galeria Vinçon el 1992, amb muntatge del mateix Riart. La col·lecció va tornar a exhibir-se a Colònia, a la galeria Debut, el 1994. La peça propietat del museu és la que va poder-se veure a l’exposició de Vinçon. Amb un fort contingut simbòlic i ritual que obvia el concepte de funcionalitat en sentit estricte, Telón de Fondo és, segons la historiadora Esperança Rabat, un objecte a mig camí entre l’escultura, la pintura i la pura ornamentació, de naturalesa semblant a Umbral (1980) o Estandarte (1982), tots dos pertanyents també a la sèrie Útils: en el primer cas, un marc exempt la missió del qual és realçar la importància d’una entrada, i en el segon, una banderola de grans dimensions que involucra l’espectador gràcies al mirall convex situat al centre. Cal relacionar Telón de Fondo igualment amb el seu antecedent clar, el Telón de fondo Merbeyé, dissenyat per al bar de Barcelona del mateix nom el 1978. Patricia Molins