Casas

Descripció

Casas és una butaca abatible de respatller molt alt que es reclina mitjançant l’impuls del mateix cos. Feta de fusta d’auró amb vernís natural i tapisseria cosida a mà, seient i respatller són peces independents unides per una cingla de cuir. El seient es desplaça endavant i enrere gràcies a unes guies de fusta, mentre que el respatller pivota sobre dos eixos de metall que estan a l’alçada dels braços, un mecanisme senzill que, accionat pel mateix cos, permet reclinar el respatller a voluntat. És una butaca perfecta per llegir, amb un respatller molt confortable que s’adapta molt bé a l’esquena, on el cos no queda ni massa enfonsat ni massa recte. El model original es va fer per a l’oficina de l’arquitecte Bombelli, en concret per a la sala de juntes, que tenia una taula més baixa del normal. Va ser el primer moble per encàrrec que Riart va fer a Mobles Casas, i de fet el nom ret homenatge a la firma. Mobles Casas era un prestigiós taller d’ebenesteria de Barcelona amb què Riart va col·laborar entre 1983 i 1992 situat al barri de Sants, a l’interior del Vapor Vell, un edifici significatiu de l’arquitectura industrial de finals del segle XIX. Hi va instal·lar el seu propi estudi i una zona d’exposició de les seves obres. Entre els més de cent vint que va dissenyar durant aquests nou anys, vint-i-nou van passar a formar part del catàleg Riart-Mobles Casas, catàleg que a partir de 1999 reedita en gran part Santa & Cole. Totes aquestes peces tenen com a característica comuna i rellevant que abans de la seva inclusió en aquest catàleg i posterior comercialització van ser dissenyades i realitzades per encàrrec i per a uns espais determinats. Durant el període de col·laboració de Riart amb Mobles Casas va fer el moblament de la casa de Fernando Amat, de l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Barcelona –la butaca Casas es va col•locar al despatx del regidor de Cultura, al palau de la Virreina–, la casa Pedreño o l’Snooker Bar, i va dissenyar una complexa vitrina per a la firma Nestlé de més de deu metres de llarg, el biombo de la sala VIPS de l’aeroport de Barcelona i el mobiliari de la Fonda Europa de Granollers, entre altres peces. El fet que un dissenyador de renom –com ja era Riart en aquells moments– s’impliqués laboralment amb una empresa d’ebenisteria tradicional deixa veure la seva ferma voluntat de recuperació de les tècniques i els oficis tradicionals de la indústria del moble, així com el seu desig d’aprendre l’ofici i conèixer les possibilitats constructives del moble, d’explorar-ne els límits. Com ha explicat Josep Mañá, aquesta postura anava clarament contracorrent, ja que es vivien moments en què el moble de “disseny”, concebut com a expressió del més nou i absurd, reflex fidel del divisme de molts dissenyadors, estava en auge. La butaca Casas va ser seleccionada per als premis Delta de 1986, atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona. Pepa Bueno