Recuerdo de Florencia

Descripció

El seient de la cadira baixa Recuerdo de Florencia és abatible i amaga un calaix. Fet de fusta de coral, té forma trapezoïdal amb el costat més curt situat al respatller, cosa que crea una falsa sensació de perspectiva, en clara al·lusió a les regles renaixentistes de la representació. La referència a la ciutat italiana en el nom confirma l’homenatge del dissenyador a l’estètica clàssica. Hi crea un joc bicolor entre el to vermellós de la fusta de coral i el negre de l’eben, utilitzat a les potes tornejades i al coronament que emmarca el seient llistonat. Pensada per a reunions o tertúlies, el seient de la cadira queda a la mateixa alçada d’un sofà o una taula auxiliar. Aquesta peça recupera i transforma una tipologia perduda de cadira, la caquetoire, una cadira francesa del segle XVI, petita i baixa, anomenada així perquè la feien servir les dones per reunir-se a xerrar (caqueter). El calaix de sota el seient, a part d’afegir-hi una funció, al•ludeix a les caixes de núvia populars, que a més de servir per guardar-hi objectes es feien servir com a seients. Per tot això, Recuerdo de Florencia esdevé un moble complex on es materialitza l’afany de Riart per integrar l’expressió artística i la funcionalitat del disseny. Aquesta cadira forma part de la col·lecció Útils (1980-1992), composta per nou objectes d’edició limitada (en aquest cas, cinc exemplars més una prova d’autor) i tres peces úniques, Umbral, Estandarte i Sageta i Cargol. Igual que amb la 1ª Colección de muebles especiales i Objectes perduts, Riart garanteix el tiratge de l’edició mitjançant el lliurament d’un contracte firmat per totes dues parts en què comprador i dissenyador es comprometen a no reproduir la peça. Útils va exposar-se a la galeria Vinçon el 1992, amb un muntatge del mateix Riart, i va tornar a exposar-se a la galeria Debut de Colònia el 1994. Pepa Bueno