Jerez

Descripció

El 1959 va sortir al mercat un dels primers dissenys industrials d'André Ricard. Es tractava d'un joc de porcellanes que era, també, la primera col·laboració d'aquest dissenyador amb l'empresa Porcelanas Bidasoa; col·laboració que va donar, al llarg dels anys, altres fruits importants. Les plàteres Jerez són un joc d'aperitiu amb unes característiques molt peculiars: són plàteres de porcellana de format allargat, apilables, i amb un dels extrems que es transforma en una mena de mànec per on agafar-les. Es van fabricar de tres mides i amb la superfície decorada amb diversos tipus d'estampats. L'originalitat d'aquestes plàteres rau en la forma inspirada, segons l'autor, en les cistelles que utilitzen els pelotaris (cal recordar que Bidasoa és una empresa basca). Pensades per a aperitius a peu dret, el seu format allargat i estret facilita servir i moure's en reunions amb molta gent. El mànec permet agafar la plàtera amb una sola mà i allunya els dits del contacte amb els aliments. Un altre aspecte que cal destacar és l'estampat decoratiu amb motius florals, que s'adiuen amb la intenció de l'empresa de crear nous models que poguessin ser llegits com a "genuïnament espanyols". En aquest sentit, Ricard es va inspirar en les catifes de flors de la ciutat de Sitges. De fet, però, el disseny per representar aquesta idea prové directament de la reproducció de motius de catifes perses. També existeixen altres versions de decorat realitzades per diversos autors amb temes com baldufes i natures mortes. En un article del 1961 André Ricard inscriu el disseny de les plàteres Jerez en el context de la renovació dels articles de porcellana empresa per les firmes alemanyes Rosenthal i Arzberg, amb els disseny de Raymond Loewy i Heinz Loffelhard, respectivament; la firma anglesa Copeland amb els de Neal French i David White; o l'empresa sueca Gustavberg amb els de Stig Lindberg. Ricard, bon coneixedor del panorama internacional, entenia que era possible millorar alguns aspectes funcionals de les vaixelles tradicionals, adaptant-les als nous costums culinaris, alhora que adequar els models clàssics a "l'evolució del gust estètic". L'article, on explica de les dificultats que planteja per al disseny el procés industrial de fabricació de porcellanes, conclou amb una asseveració molt demostrativa de la idea de disseny que ha inspirat l'autor: "Allò que és innegable és que actualment qualsevol objecte pot ser millorat, no sols en l'aparença sinó també en el funcionalisme." Malgrat que el joc d'aperitiu es va deixar de produir a finals dels anys setanta del segle passat, la plàtera petita encara es continua produint. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)