Ojalá

Descripció

<div>Ojalá és una taula amb sobre de fusta, potes tubulars d’acer inoxidable i estructura de metall amb un peculiar joc estètic basat en un ritme binari: dues rodes, dues potes convencionals, dos cercles amplis i dos cercles menors, dos tubs grans i dos tubs petits, i dues ics, una dibuixada al sobre de la taula i l’altra al travesser de metall.</div><div>El sobre de fusta xapada de quatre aigües crea una ics central, que es repeteix en el pla inferior a l’ics metàl·lica que uneix les quatres potes. Gruixut i robust, el sobre és bisellat als caires per produir l’efecte de lleugeresa, de manera que és fàcil agafar-la per qualsevol cantó i desplaçar-la mitjançant les rodes massises de fusta tornejada. Les rodes són dos discos de 20 cm de diàmetre, de base còncava a l’exterior, sobre la qual s’aplica una goma central que evita la fricció i el desgast de la fusta. A l’interior, un eix compacte de metall, dins un casquet de llautó facilita el rodament. L’eix queda amagat per un petit disc de fusta inscrit al cercle  gran de la roda.</div><div>Respecte als materials, Ojalá és un dels pocs exemples en què Riart estableix un diàleg explícit entre el metall i la fusta, protagonistes tots dos en el mateix grau. Els tres primers exemplars fabricats es van fer de fusta de bubinga, però els editats per Santa & Cole són de sicòmor o de noguera. El metall tubular buit és d’acer inoxidable polit, sense banys ni cap tractament, per dotar la matèria de la màxima expressivitat natural i poder observar-hi les empremtes del pas del temps. D’altra banda, la versió de Santa & Cole difereix de l’original només perquè se’n va simplificar el sistema de rodament.</div><div>Ojalá té unes característiques molt peculiars perquè és un disseny que volia satisfer unes necessitats molt específiques. Va ser un encàrrec de Fernando Amat, propietari de Vinçon, per a la sala d’estar del seu pis de la Pedrera, és a dir, la Casa Milà, una obra de Gaudí de 1903. En concret Riart la va pensar perquè Amat pogués llegir-hi assegut a la butaca Vallvidrera (MADB135.422) –per això té una alçada més baixa del normal–, li fos fàcil acostar-se-la o enretirar-la per aixecar-se –per això les rodes– i posar els braços de la butaca per sota del sobre. Deu el nom, Ojalá, a un desig del dissenyador: que aquell encàrrec tan significatiu –tant per qui l’encarregava com pel lloc tan emblemàtic on havia de col·locar-se– tingués per part seva una resposta a l’alçada de les circumstàncies. De fet, tots els detalls estan calculats al mil·límitre. És una taula projectada perquè en un espai gran no es vegi petita i en un espai petit no es vegi gran. Ojalá no és una taula-carret, i les seves rodes estan pensades per córrer-la un pam, i no per transportar-la arreu de la casa. Un dels avantatges d’aquestes rodes sobredimensionades és que, aixecant-la només un centímetre per la zona de les potes, aquelles fan d’eix perquè la taula giri amb absoluta facilitat fins a 360º. </div><div>A més d’Ojalá, Riart va dissenyar per a aquest pis de la Pedrera la butaca Vallvidrera en col·laboració amb Santiago Roqueta, la taula, cadira i butaca Fernando (que en un principi es deien Pedrera) i un sofà i un arrimador que continua el sòcol original de Gaudí (aquests dos últims també en col·laboració amb Roqueta).</div><div>Tots aquests mobles van ser creats durant l’etapa en què Riart va treballar com a dissenyador de Mobles Casas, un prestigiós taller d’ebenisteria de Barcelona amb què va col·laborar entre 1983 i 1992. Hi va instal·lar el propi estudi i una zona d’exposició de les seves obres. Entre els més de cent vint mobles que va dissenyar durant aquests nou anys, vint-i-nou van passar a formar part del catàleg Riart-Mobles Casas, catàleg que a partir de 1999 reedita en gran part Santa & Cole. Aquestes peces tenen com a característica comuna i rellevant que abans de la inclusió en aquest catàleg i la posterior comercialització van ser dissenyades i realitzades per encàrrec i per a uns espais determinats, cas de la taula Ojalá. Amb el seu treball a Mobles Casas Riart volia unir la tradició i l’ofici d’ebenista amb el món del disseny més contemporani, obrint així camí per a una nova interpretació de l’artesania.</div><div>La taula Ojalá va ser seleccionada per als premis Delta de 1986, atorgats per l’ADI/FAD de Barcelona.</div><div>Pepa Bueno</div>