Número 3

Descripción

<div>Entre finals del segle XIX i principis del XX la firma Jacob & Josef Kohn va ser una de les principals empreses productores de moble corbat. La seva trajectòria es remunta al 1849, quan Jacob Kohn (1791-1866) i el seu fill Josef (1814-1884) establiren a Vsetín (Moràvia), una empresa dedicada a vendre fusta per a la construcció. El 1867 van fer un pas més i crearen una fabrica per a la construcció de mobles de fusta corbada, situant-ne la seu social a Viena. Aleshores entraren en competència directa amb la principal firma del sector, Gebrüder Thonet, fet que no impedí que ampliessin la seva producció amb altres fàbriques a Bohèmia, Cracòvia i Rússia.</div><div>Kohn destacà ràpidament per la qualitat dels seus dissenys i els acabats, així com per la seva producció, amb xifres astronòmiques, com la de l’any 1900, quan els seus 6.300 treballadors fabricaven diàriament 5.500 peces. Distribuïa els mobles a través d’una extensa xarxa d’establiments que tenia a les principals capitals europees, des d’Anvers fins a Berlín, Budapest, Colònia, Hamburg, Londres, Madrid, Marsella, Milà, Moscou, París, Roma o Sant Petersburg. A Barcelona, que formava part d’aquesta xarxa, es podien adquirir a la botiga que tenia al carrer Elisabets i, posteriorment, a la de la plaça de Catalunya.</div><div>Entre els diferents productes del seu catàleg hi trobem aquest bressol número 3, de formes delicades, aparença complexa i aspecte lleuger. Format íntegrament de fusta corbada, presenta a la base quatre potes guerxes que s’ajunten, de dos en dos, al capçal i als peus. A la part central les uneix una peça allargada que els dóna solidesa. La fusta d’aquesta part estructural i immòbil té més gruix que la cistella, bas- culant i formada per fustes d’un diàmetre menor. La barca se subjecta als extrems gràcies a una peça longitudinal, a la manera d’una quilla, d’on surten sis llàgrimes per costat, d’un ritme semicircular i repetitiu. Es completava amb roba de llit i uns coixins gruixuts que creaven un jaç suau, abrigat i acollidor, segur per al nadó. Aquest encoixinat prenia la forma d’ou, evocant subtilment la seguretat d’una fràgil carcassa. A la part del capçal hi sobresurt un braç vertical amb l’extrem cargolat, on se subjectava la gasa de mosquitera que resguardava l’infant.</div><div>La forma guerxa del faig dota el bressol d’elegància i esveltesa, molt visible al capçal, la cistella i les potes, que no estan en contacte amb el terra directament, sinó que són elevades per unes altres, conferint al conjunt una major lleugeresa.</div><div>Segons l’especialista en moble corbat Julio Vives Chillida, el bressol s’inspira en un altre d’historicista, el <i>child  s cot</i> fabricat per R.W. Winfield de Birmingham, empresa especialitzada en mobles de ferro i que el presentà a l’Exposició Universal de Londres del 1851. Així doncs, aquest bressol és la transcripció, amb el procediment de la fusta corbada, d’aquell de ferro, fet que evidencia els tempos del mobiliari modern: el treball de ferro inspirà la construcció amb fusta corbada, de la mateixa manera que aquesta inspirà els dissenys en tubs d’acer.</div><div>El bressol es fabricava en sèrie exposant llargues fustes de faig al vapor, que es doblegaven i es deixaven assecar en motlles segons la forma desitjada. D’aquesta manera, les peces estandarditzades evitaven tallar les fustes a mà, abaratien les despeses de transport en ocupar un menor volum i en facilitaven el muntatge (es construïa en el lloc de destí). Tota una revolució per als principis productius.</div><div>El bressol té una línia sinuosa i sensual, d’elegants formes corbes, i és un molt bon exemple de l’estil Art Nouveau que imperà arreu d’Europa. Es podia trobar a les cases benestants del continent, on podia combinar amb altres peçes de fusta corbada per a una habitació d’infant, com cadires, trones, escriptoris o llits. De fet, el catàleg de Kohn era molt assortit i incloïa tot tipus de mobles per a la llar, de manera que podia decorar i moblar habitacions senceres.</div><div><div>Kohn es va tornar omnipresent a les cases, però també als espais públics, com restaurants i cafès, atès que oferia uns mobles duradors i lleugers, de preu raonable, fabricats per a l’exportació i convertits, com aquest bressol, en símbols de la nova era industrial.</div><div>L’empresa va participar a les principals mostres internacionals, com l’Exposició Universal de París del 1878 (on presentà el primer bressol de fusta corbada conegut), Barcelona (1888), Glasgow (1901), Torí (1902), Saint Louis (1904), Viena (1908) o Buenos Aires (1910). En totes hi obtingué premis. Alhora, va ser condecorada amb diferents distincions i va ser escollida a Espanya com a proveïdora de la casa reial.</div><div>Kohn col·laborà regularment amb diversos arquitectes i dissenyadors per oferir nous i millorats productes. Així, a l’Exposició Universal de Paris del 1900 exposà models de Gustav Siegel (1880-1968), que va ser director creatiu de l’empresa i responsable de molts dels seus dissenys. També produí dissenys d’Otto Wagner (1841-1918), Koloman Moser (1868-1918), Josef Hoffmann (1870-1956) i Adolf Loos (1870-1933).</div><div>El 1914, Kohn es fusionà amb Mundus AG, que, al seu torn, s’incorporà el 1922 a l’empresa Gebrüder Thonet. Actualment els principals museus de mobiliari i arts decoratives del món tenen peces seves, com el MoMA de Nova York, que té un bressol número 3 igual (amb acabat ebenitzat).</div><div>L’èxit d’aquest tipus de bressol va fer que se’n fessin versions inspirades. A Espanya, les firmes valencianes Luis Suay i Ventura Feliu produïren models semblants, segurament de factura més densa, i que es podien adquirir en la secció dels mobles de Viena de diversos establiments, com els Almacenes El Siglo de Barcelona.</div><div>Kohn va ser una empresa d’èxit i avui, un segle després d’haver creat aquest bressol –ara peça de museu–, el seu lema “semper sursum” (sempre endavant) pren més sentit que mai, ja que ha assolit el grau patrimonial més alt a què un objecte pot aspirar.</div><div>Rossend Casanova</div></div>