caixa amb calaixos

Descripció

<div>Es tracta d’un buc antic, que el situem cap a mitjans del segle XVI a jutjar per la composició del frontis del moble, on els plafons encara són molt amples i es divideixen només amb dos monjos, una organització de l’espai que encara arrossega elements de caixes del període gòtic i que, a més, encara no dibuixa el fris típic de les obres del Renaixement. Aquesta datació s’avança un segle respecte a la catalogació realitzada per Eva Pascual el 1994. </div><div>En realitat, els últims estudis han permès millorar el coneixement dels mobles amb intàrsia realitzats a Catalunya durant l’Edat Moderna. A través de la documentació s’ha pogut acotar el temps en que aquesta tècnica mudèjar va tenir presència a casa nostra. La podem acotar des d’inicis del segle XVI fins a la segona dècada del segle XVII. Dintre d’aquest període, la màxima presència de la tècnica és a partir del segon quart del segle XVI.</div><div><div>Per altra banda, també sabem ara que la tarsia –fem servir aquest terme que és el que es repeteix a la documentació catalana d’època- s’elaborava a Catalunya de dues maneres que es poden donar paral·lelament en el mateix moble, com és el cas d’aquesta caixa o de la caixa citada del Monestir de Pedralbes. Per una banda, peces d’os i filets de boix embotits directament en el massís, així com peces d’os i filet de boix embotits en regruix de noguera encolat aquest sobre el massís. Aquest sistema de treball amb regruixos aplicats permet entendre que amb el pas del temps algunes parts del moble no arribin. Exactament el mateix passa amb les motllures que complementen la decoració, que són també sempre aplicades. La caixa aquí estudiada seria un exemple típic d’aquestes necessàries reposicions de regruixos i motllures.</div><div>El moble deuria arribar en mal estat al segle XIX, moment en que es va haver de realitzar una important reforma que va repercutir, sobretot, a les motllures. Així moltes motllures clavades, especialment les horitzontals, són d’època posterior. També ho són les quatre potes, així com les motllures del sòcol.</div></div><div><div>Es deuria aprofitar la restauració per enriquir el moble amb més decoració. El forat de la caixa es va reintegrar amb fusta nova i el forat del pany es va tapar amb <i>tarsia</i> que segueix la resta de la decoració. A la part interior de la tapa, també es va eliminar el ganxo de la llengüeta, tot substituint-lo per un quadrat amb <i>tarsia</i>.</div><div>La tapa deuria patir molt i és la part que té més elements d’època posterior. Se li van restituir tres posts al perímetre exterior visible, que s’ha decorat amb motllures per la part interior de la tapa, configurant l’emmarcat de la decoració. Com que la post on es fixen les naies ha estat canviada, es fa difícil fins i tot assegurar que sigui la seva tapa.</div><div>La portella del buc és antiga, amb algunes motllures, per exemple les verticals junt al pany, d’època posterior. Els separadors entre calaixos amb frontis motllurat són antics i els calaixos tenen bona part constructiva antiga. Però, algunes motllures d’aquests calaixos, principalment les que estan davant les cues oronella, han estat canviades, ja que deurien caure, com passava sovint.</div></div><div><div>Com que el sòcol i les potes han estat canviades, no ho podem assegurar, però el reforç de sota la fonadura té un tall al centre en forma de V invertida que es troba a caixes que porten calaix al sòcol. Per aquesta raó plantegem la possibilitat de que en origen la caixa hagués portat un calaix amagat ocupant el sòcol. Aquesta hipòtesi no es agosarada si pensem que és comú a les caixes dels segles XVI i XVII, com per exemple a l’exemplar conservat al Monestir de Pedralbes.</div><div>El moble està envernissat, fins i tot els interiors del buc i calaixos, cosa que no s’hagués fet mai d’origen.</div><div>Encara que amb aquestes reposicions, es tracta d’un exemplar interessant d’època. Hem de tenir present que no són tantes les caixes realment antigues catalanes amb tarsia que han arribat fins a nosaltres.</div><div>La caixa va ingressar al museu el 31 de juliol de 1968 com a part del llegat de Mercedes Solà Pou (segons informació fitxa del museu).</div><div>Va ser restaurada per Jordi Calzada el 1993. Segons s’indica a la fitxa de restauració es van encolar i reforçar les parts febles de l’estructura i es van fer reposicions d’elements de la marqueteria. També se li va fer una protecció contra xilòfags. Es va netejar, igualar parts i encerar.</div><div>Mónica Piera Miquel</div></div>