caja

Descripción

<div>La capsa lacada forma part de la col·lecció del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona amb el número d'inventari 13.901. En el llibre El Museu de les Arts Decoratives de Barcelona 1923-2007.75 anys, a la pàgina 73, es cita la donació d'una cambra xinesa realitzada per Carme Artigas-Alart el 1934, que corresponia al mobiliari</div><div>que el seu difunt germà Joan tenia al xalet de Sarrià. El conjunt estava compost per un centenar de peces molt diverses dels segles XVIII i XIX, entre les quals hi havia paravents, llits, armaris, gerros, un joc d'escacs i també la capsa que ens ocupа.</div><div>La capsa es construeix en dues parts exemptes, cos contenidor i tapa, en la tècnica de fusta de bambú premsada i emmotllada, com s'aprecia en les petites pèrdues de laca ocasionades a la base. Es tracta de la mateixa tècnica que s'utilitza a partir de finals del segle XVIII per fer els caps de les figures tradicionals vestides objecte de regal, i els</div><div>caps i mans de les nines que mouen els titellaires en el teatre de marionetes professional del Japó <i>bunraku</i> que sorgeix durant el període Edo. Es feien en motlle i fusta premsada per recobrir-los amb pasta de conquilles que els proporcionava la fina textura que rebia l'acabat pintat de la cara. Les capses fetes en fusta en el segle XVIII consten de</div><div>posts unides a topar, és a dir, sense cap tipus d'adhesiu, unides mitjançant anelles metàl·liques que, gràcies al recobriment de la laca, esdevenen totalment estanques.</div><div>El recobriment vermell de la capsa utilitza la tècnica de la laca urushi extreta gota a gota de la resina obtinguda mitjançant les incisions produïdes a l'escorça de l'arbre rhus vernicifera que neix en el Sud-est asiàtic, en una recol·lecció que comença al mes de juny i acaba al novembre. La resina obtinguda se sotmet a un procés d'elaboració per</div><div>extreure-li la humitat i les impureses. S'afegeix el pigment de color vermell, d'origen mineral, vegetal o animal, i es pasta fins a obtenir la textura i puresa desitjades. D'origen mil·lenari, la tècnica neix com un simple tractament pràctic resistent a la humitat, per acabar sent un preuat recobriment digne de mandataris, que fascina per la delicada finor i brillantor, capaç de captivar de manera particular la bellesa dels colors de la naturalesa i les expressions de les tènues llums dels espais. Una vegada lacada la peça, s'introdueix dins d'un armari de fusta anomenat <i>furo</i>, en un ambient d'un 80% d'humitat i el 20% de temperatura constant. L'or exerceix el paper reflector que contribueix a incrementar-ne la llum, especialment pensat per destacar en llocs foscos, condició indispensable per admirar la bellesa de la laca.</div><div><div>La decoració floral de la capça presenta una composició asimètrica. A la tapa s'hi dibuixa l'arbust de les peònies amb papallones que volten entre elles. És una planta llenyosa del gènere Paeonia, de la família de les peoniàcies, de fulles lobulades i flors grosses, blanques o roses i fruits en fol·licle, que es troba en boscos clars i que sovint es</div><div>cultiva en els jardins. D'origen xinès, s'incorpora a l'art japonès des de el segle VIII. És una flor sensual considerada símbol de sort, felicitat i riquesa, a vegades associada al lleó japonès en equilibri entre el poder i la fràgil i efímera existència de la bellesa. Així com a tema comú també d'altres expressions de l'art japonès, com ara la pintura, la</div><div>poesia, els teixits, les porcellanes o els actuals tatuatges. La forma dels cantells lobulats de la capsa també s'entén en la mateixa línia. Teteres japoneses del període Edo llueixen similar forma lobulada i dibuixos molt propers. Les papallones que envolten les peònies també són un dels símbols habituals de l'art Edo, com a emblema de la dona i la felicitat conjugal.</div></div><div><div>És una peça d'us domèstic lleugera per ser transportada. Per les dimensions, possiblement s'utilitzava com a carmanyola per dur-hi el menjar. Formava part dels objectes manufacturats fets amb materials i tècniques tradicionals que s'utilitzaven en la vida quotidiana. Peces similars de dimensions més grans s'utilitzaven per guardar-hi</div><div>aliments com ara l'arròs.</div><div>A partir dels elements decoratius i del material emprat, la capsa es data a finals del llarg període Edo o Tokugawa, que comprèn l'etapa de 1603 fins a 1868. Un extens espai de</div><div>temps que pràcticament no comporta canvis substancials, ni tècnics, ni estètics, ni socials. Correspon a una societat jerarquitzada, refinada i estricta, capaç de crear grans</div><div>peces elaborades de manera artesanal mitjançant tècniques que es transmeten en precisió i caràcter ritual de generació en generació, per ambientar atmosferes d'harmonia i pau.</div></div><div><div>La participació japonesa en les exposicions universals esdevingueren per al Japó una excel·lent plataforma per donar a conèixer el seu art a Europa. La de Barcelona el 1888 obté un gran ressò mediàtic. En desmuntar-se el pavelló, el govern japonès obsequia a la reina Maria Cristina amb un cabinet de l'empresa Kiriu Koisho Kaisha fet per a</div><div>l'exhibició, que en l'actualitat conserva el Palauet Albéniz. Es tracta d'un moble de gran riquesa ornamental que també inclou escenes de peònies i papallones, així com similars sanefes vegetals executades en talla. Arran dels contactes que genera l'Exposició, l'empresari barceloní Odon Vinyals inaugura el mateix any la primera botiga dedicada a la venda de productes procedents de la Xina i el Japó, El Mikado, en establir una empresa d'exportacions i importacions a Yokohama. A traves d'ella s'importaven productes del Japó i de la Xina i s'exportaven productes espanyols, majoritàriament vins catalans. Francesc Segur, Pere Clapés o Santiago Gispert, són altres comerciants catalans vinculats al comerç d'art oriental i al fort increment del consum que es viu a la ciutat, a jutjar per la publicitat captivadora que s'anuncia en els diferents diaris de l'època.</div><div>És una capsa lacada feta al Japó a finals del segle XIX durant el període Edo, tal vegada fruit d'una compra induïda per la moda que despertà el gust pels productes orientals i els reflexes de la laca arran de l'Exposició Universal de 1888.</div></div><div>Àngels Creus Tuèbols</div>