berlina
Volver al listado| Nombre del objeto | berlina |
|---|---|
| Lugar de ejecución | Mallorca |
| Datación | 1750 |
| Dimensiones | 247 x 187 x 470 cm |
| Material |
madera hierro latón cuero terciopelo |
| Material / técnica | Madera tallada, torneada, dorada y policromada; hierro forjado y dorado; latón fundido, cuero claveteado y cosido; vidrio; terciopelo; pana |
| Ingreso | compra, 1899 |
| Número registro | MADB 2952 |
Descripción
<div>La mirada d’un expert com Jean-Louis Libourel a la col·lecció de carruatges del Museu de les Arts Decoratives va posar especial atenció al seu dia en “una berlina en la qual les formes arrodonides, les corbes molt acusades, el perfil molt pronunciat de la caixa, la línia de la cintura de traçat contornejat, perllongat en la silueta de les finestres, i una cornisa sinuosa revelen l’origen típicament espanyol, de mitjans del segle XVIII”.</div><div>Es tracta de la berlina que Fernando Truyols Despuig (Palma, 1850- 1923), marquès de la Torre, oferí en venda a l’Ajuntament de Barcelona a principis de juny del 1899, en un moment que l’economia de l’aristòcrata mallorquí no devia ser gaire folgada. El cas és que setmanes després de l’oferiment, i arran de la sobtada mort de Joana Adelaida Rocabertí de Dameto, comtessa de Peralada, es va convertir en hereu d’una fortuna respectable. Aquesta va minvar de manera progressiva, a causa de la parentela que el noble, juntament amb la seva esposa Magdalena de Villalonga Zaforteza, van haver de mantenir en tant que pares d’una nombrosa família, a la imponent casa pairal del carrer Portella a Palma, on els marquesos tenien la residència.</div><div><div>La berlina és un model de carruatge, amb caixa tancada, que neix d’acord amb alguns historiadors a Berlín al darrer quart del segle XVII i que al llarg del segle XVIII es va expandir arreu d’Europa. La principal característica d’aquest carruatge, que el diferencia del model precedent, és el nexe d’unió entre l’eix davanter i el posterior. Abans era una única i pesada biga a la part central i en canvi ara són dues lleugeres vares, a banda i banda, les que fan aquesta funció, circumstància que permet a la berlina esdevenir un carruatge lleuger, segur, confortable i apropiat tant per a la cerimònia com per al viatge.</div></div><div><div>La caixa en forma cúbica que s’estreny a la part inferior, de fusta pintada de verd, és de línia austera i proporcions mesurades, tot i l’esperit barroc que n’impregna la construcció, on predominen les línies corbes. Les formes ondulades a la part superior coincideixen amb grans obertures que acaben configurant les finestres, proveïdes de vidre. Les finestres, tres als costats i una al davant, són totes contornejades amb un tre- ball de fina talla daurada amb expressions estètiques pròpies del rococó. El sostre, significativament voltat, és cobert d’una peça de cuir clavetejada als extrems afavorint-ne la impermeabilització. S’accedeix a la caixa pels costats, mitjançant un pujador fix, a través de la corresponent portella. L’actual entapissat de vellut i pana carmesí és de factura moderna. Té dues fileres de seients enfrontats amb capacitat per a quatre persones.</div><div>La caixa és suspesa sobre dues corretges de cuir, subjectes als travessers de fusta tornejada en forma de balustre acoblats als muntants que descansen sobre els dos eixos del bastidor, a l’extrem dels quals hi ha les rodes. A la part posterior les dues vares són unides als muntants, de factura moderna, mitjançant tres perns de ferro, que els travessen de dalt a baix. Al davant les vares són encaixades als muntants i unides a aquests mitjançant un pern de ferro. En tots els casos, els perns són enroscats amb una femella d’orelles.</div></div><div><div>Sobre els muntants, que descansen damunt de l’eix davanter, s’aixeca una estructura de ferro que sustenta el seient del cotxer i a la part frontal dels quals s’acobla el reposapeus, de factura moderna. Per la seva configuració pensem que el pescant en aquest cas és un element afegit modernament i per tant la berlina en origen devia ser conduïda des d’algun dels animals del tir. Ocupant l’espai central de l’eix davanter, se situa la giratòria, un mecanisme de fusta de forma circular que possibilita el gir del carruatge. Les peces que configuren el bastidor són bàsicament de fusta pintada de color carabassa, encara que a les vares i en alguns dels muntants l’ornamentació pictòrica es complementa amb un senzill motiu decoratiu de talla i filet daurat.</div><div>Són molt escassos els exemplars de berlines construïdes a Espanya a mitjan segle XVIII que hagin arribat fins avui, al marge de la berlina del marquès de la Torre. Podem citar com a exemples més emblemàtics la berlina de cerimònia del marquès de Dos Aigües (Palau del Marqués de Dos Aigües, València), així com la berlina de viatge dels reis d’Espanya, amb la qual Ferran VII creuà la frontera el 1808 en direcció a Baiona (conservada actualment al Château de Compiègne), tot i que per l’època el vehicle era ja aleshores una antigalla. Els exemplars que citem són relativament propers entre ells però alhora exhibeixen particularitats pròpies que posen en evidència les diferents maneres d’interpretar un mateix període estilístic, que aniria a cavall del barroc i el rococó, per part dels mestres constructors d’aquests carruatges.</div><div>L’Ajuntament de Barcelona acceptà l’oferta de l’aristòcrata mallorquí i adquirí la berlina pel preu de mil set-centes pessetes. En ingressar a la tardor del 1899 al Museu de la Història (en l’edifici anomenat popularment Castell dels Tres Dragons), es convertí en el primer carruatge a exhibir-se en un espai museístic a la capital catalana, on va romandre fins al 1902, quan els fons d’aquest museu s’incorporaren al Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic (Arsenal de la Ciutadella), on es va exposar fins al 1931. Del 1932 al 1936, la berlina del marquès de la Torre es mostrà al Museu de les Arts Decoratives (Palau de Pedralbes). La darrera vegada que s’exposà al segle XX fou al Museu de Carruatges (cavallerisses Palau de Pedralbes) obert al públic del 1971 al 1985. Restaurat pel Museu del Disseny, ara pot veure’s novament.</div><div>Josep Capsir</div></div><div><br></div>
Historia del objeto
Procedent de les cotxeres del Marquès de la Torre.
Bibliografía
Voitures, chevaux et attelages du XVIe au XIXe siècle, “Guide des musées et collections de voitures hip- pomobiles en Europe”, 349
Última Hora, 66
Guia Sumària Museu de les Arts Decoratives, 35
Reales Sitios. Revista del Patrimonio Nacional, 25