escriptori

Descripció

<div>Aquest moble que es pot inscriure al centre d’Augsburg, i segueix el model d’escriptoriet denominat Trüchlein.</div><div>Va ser a aquesta ciutat del Sud d’Alemanya que, des de finals del segle XVI i especialment en el segle XVII, l’escriptori es va concebre com a objecte de luxe i, junt amb el seu contingut interior, com a gabinet de curiositats portador de coneixement. Els materials exòtics, les tècniques cares i l'estructura complexa i amb secrets, eren l’embolcall d’objectes seleccionats que mostraven els interessos del propietari. Melchior Baumgartner, junt amb el seu pare Ulrich, va liderar la fabricació d’escriptoris a Augsburg a la primera meitat de segle XVII. Si el pare va desenvolupar delicats escriptoris i arquetes de banús, el fill ja va coincidir amb l’època de domini dels mobles de marfil.</div><div>Aquesta peça de delicada construcció ha perdut part important de la decoració interior. El gruix de les portes, així com de la tapa, motllurada, fan pensar que com en altres exemplars d’escriptoris d’Augsburg, originàriament hi havia secrets, compartiments o divisions. </div><div>En concret, creiem que les portes i la tapa devien incloure pintures en un marc d’ivori de concepció arquitectònica, i que el compartiment interior buit també deu ser el resultat de calaixos perduts. </div><div>M. Paz Aguiló i Mónica Piera</div>