escriptori

Descripció

<div>Els escriptoris decorats amb pintures sobre vidre van ser una de les manufactures destacades de la ciutat de Nàpols durant el segle XVII. L’èxit del model va ser rotund, generant una activa comercialització fora de la ciutat, especialment cap a Mallorca i Catalunya, entre d'altres.</div><div>González Palacios recull exemplars citats a inventaris de personatges rellevants de diferents ciutats ja a la primera meitat del segle XVII i al llarg del segle, com per exemple al de Valenzuela i al de Carles II. També tenia una d’aquestes arquilles Francisco de Ayala el 1675 del Consejo de Hacienda de Castilla. A Mallorca en van arribar exemplars petits i també de gran format, normalment per parelles, amb una estructura de calaixos combinats amb una porta central d’aparença arquitectònica, que podien incloure a l'interior més calaixos o bé una perspectiva. Obres d’aquest tipus es localitzen a col·leccions de la ciutat de Palma i han estat publicats en diverses ocasions.</div><div><div>L’estreta relació entre Nàpols i Mallorca va propiciar la fabricació d’arquilles decorades amb vidres a l’illa, així com la construcció de les estructures de fusta per col·locar-hi els vidres procedents de Nàpols. La diferenciació d’aquestes produccions no sembla fàcil, i porta a confusions. De la mateixa manera, encara no és gens fàcil distingir alguns models d’escriptoris mallorquins d’alguns de catalans, i per això insistim en la necessitat de tenir més informació sobre les fustes i els sistemes constructius de les obres com a camí per a l’avenç en aquest camp. </div><div>És interessant fixar-se que la forma dels marcs de les pintures d’aquest escriptori -amb motllures arrissades entre talús llis- és comú als dos centres, Barcelona i Mallorca. Aquest tipus de marc és el que es fa servir a les arquilles barcelonines decorades amb aquarel·les, com per exemple la del MADB 24366,  però del mateix tipus són moltes arquilles que la bibliografia situa com a originàries de Mallorca amb pintures sobre vidre  o amb altres tècniques, com ara amb el centre del país xapat de banús. Fins i tot se'n coneixen exemplars amb portada arquitectònica entre els carrers de calaixos, de configuració molt propera a la que aquí s’estudia, realitzats a Mallorca, seguint en realitat la proposta d’origen napolità, que ara plantegem que també es podria haver repetit a Catalunya.</div><div>Partint d’aquestes premisses, podem entendre les dificultats per concretar la procedència d’aquest moble, que va ingressar a les col·leccions públiques catalanes l’any 1895 com a part del llegat d'Eduard Bosch i Loredo. Encara que la historiografia tradicional portaria a situar a Mallorca un escriptori amb vidres pintats, és sabut que a Catalunya també va haver-hi una escola de pintors sobre vidre que practicaren, sobretot, pintures de sants. Si bé fins ara no s’havia proposat un origen català a cap escriptori decorat amb aquesta tècnica, diferents detalls del present exemplar ho fan considerar. La construcció que combina fusta de ribera amb pi, i les cues d’oronella rudes, grans i reforçades per claus, són elements repetits a la construcció de mobles del Principat, i no pas a Mallorca. Fins i tot, les aplicacions metàl·liques són del mateix model, amb pitjor qualitat, a l’arquilla amb paisatges signada per Batlló, mestre fuster de Barcelona, cosa que podria apropar el moble a la capital catalana. Un altre argument per relacionar aquesta arquilla amb Barcelona és el fet que hi aparegui una de les patrones de la ciutat, santa Eulàlia, encara que d’entrada semblaria un argument poc consistent ja que falten alguns dels vidres, que podrien donar altres lectures. De totes maneres, a Can Trincheria d'Olot es conserva un escriptori bessó, amb la mateixa estructura, decoració, tipus de tornejat, disseny dels calaixos i sistema constructiu, que inclou novament l'efígie de santa Eulàlia, amb la mateixa composició. Fins i tot els vidres pintats semblen trets de la mateixa mà i reprodueixen en alguns casos els mateixos motius, com ara la Immaculada i la Verònica. El disseny d’aquesta arquilla és el mateix a excepció del frontis del calaix inferior del carrer central, que està ocupat amb un únic vidre que representa Maria Magdalena, mentre que en el del MADB trobem dos petits vidres amb efígies de sants. Aquest exemplar conserva tots els vidres, però, en canvi, ha perdut la venera daurada i alguns altres elements tallats. L’element més allunyat està en els models de les aplicacions metàl·liques.</div><div>Tot i aquestes clares relacions amb el moble català, el tornejats de la portalada tornen a recordar els que repetidament trobem a caixes barroques mallorquines, la qual cosa planteja aquest dubte entre aquests dos centres comercialment propers del Mediterrani.  </div><div>Mónica Piera i M. Paz Aguiló</div></div>