arquimesa
Volver al listado| Nombre del objeto | arquimesa |
|---|---|
| Autores / participantes |
Busquets i Jané, Joan (1874 - 1949) Fons, Antoni / forja / aplicacions de metall Tolosa i Alsina, Aureli (1861 - 1938) / pintura Gaietà Vilaplana i Sarrado / daurador/a Serralleria Mañach / fusteria / caixa de cabals Busquets i Conill, Eusebi (1872 - 1962) / ebenista / talla Cunill / pell interior |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Datación | 1898 |
| Dimensiones | 149.5 x 137 x 70.5 cm; 120 x 53 cm |
| Material |
cedro sicómoro nogal hierro latón acero pergamino |
| Material / técnica | Madera de nogal tallada, sicómoro y cedro. Herraje forjado, latón serrado y acero repujado, con aplicaciones de metal, pinturas al temple sobre pergamino en el exterior del mueble y al óleo sobre madera en el interior; forjado; segueteado; guilloixat; témpera |
| Inscripciones | inscripción, Arte pro arte, al filacteri de la cresteria |
| Ingreso | compra, 1899 |
| Número registro | MADB 8694 |
Descripción
<div>La raó de ser dels cofres, les caixes i les arquimeses rau en preservar i garantir la custòdia d’objectes valuosos, documents o secrets, sota pany i clau. Al cor d’aquest moble de guardar s’oculta una caixa de cabals, realitzada per la serralleria Mañach i protegida per un basilisc daurat. Aquest “petit rei” domina la riquesa decorativa alhora que garanteix la salvaguarda dels tresors i les coses de valor de l’interior. El basilisc és una bestiola fantàstica que és capaç de matar amb la mirada i que vigila amatent el forat del pany i es desdobla per sota de la ferramenta dels agafalls del buc, on l’urpa s’aferrissa al mànec i amplia el seu significat. La presència simbòlica del bestiari no solament serveix per embellir, sinó que atorga al moble un caràcter amb entitat vivificant. Al defora, els motius ornamentals es vinculen a la ciutat de Barcelona, en conjunció amb els cicles de la naturalesa que embolcallen un jardí interior, on floreixen les arts i els oficis. Sota el lema inspirador del filacteri de la cresteria emmerletada ARTE PRO ARTE, l’arquimesa va ser concebuda i obrada amb exigència de perfecció i bella forma. També, tal com indiquen les plaquetes adherides a la caixa, JUAN BUSQUETS INV., l’artífex va crear un artefacte per a la Cuarta Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas de Barcelona (sic). El jove Busquets, que llavors tenia vint-i-dos anys, va participar al grup dedicat a la fusteria i l’ebenisteria, “en su concepto de aplicación artística o de carácter suntuario”. El seu pare, Joan Busquets i Cornet, va concórrer com a cap de taller de la Casa Busquets, amb onze exemplars de realitzacions i projectes, entre els quals hi havia aquest “vargueño (sic) en nogal tallado, con herrajes mueble de carácter genuinamente español”, que va ser guardonat amb la medalla de primera classe i adquirit per l’Ajuntament de Barcelona.</div><div>Aquest exemplar, elogiat per F. Tomàs i Estruch perquè l’autor l’exposa amb el projecte, és el punt de partida d’un seguit de col·laboracions entre Joan Busquets i Jané i el seu cosí Eusebi, que excel·lia com a tallista, ambdós formats entre el taller familiar i Llotja.</div><div><div>L’arquimesa presentada és una interpretació “modernitzada” de la tradició medieval maridada amb el món de les arques-escriptori renaixentistes. El conjunt decoratiu configura una constel·lació portadora de sentit protector. Dragons i estranys rèptils s’associen amb els seus significats particulars com a guardians fabulosos del temple-tresor de l’art per l’art. Així, els llangardaixos de la part inferior s’adapten al travesser dels peus, mentre a les cantonades superiors la lluita del basilisc contra la serp simbolitza el combat contra el mal i la temptació. Sobre unes columnes corínties de fust acanalat se situen diversos caps d’animals que custodien l’arca. Hi reconeixem un boc, un gat, un gos i altres testes guardianes. D’altra banda, al frontis sobresurt un relleu amb la representació d’una vibra o víbria, que és una serp verinosa, de la mateixa espècie que el drac. Emparada per quatre petxines, l’escut del municipi i el ratpenat, es combina amb la victòria i la fama del llorer, així com la força i la prosperitat de l’alzina. En aquest context, les al·lusions a la cimera del Casal de Barcelona del Drac Pennat (víbria o drac alat) s’agermanen de manera quasi profètica, mentre per sota transita un cargol, potser fent referència a un camí de renaixença, encara que lenta, segura.</div></div><div><div>Aquesta rica estructura estètica i simbòlica explica la construcció del moble, que constitueix la unitat dins de la varietat i el contrast en l’harmonia de les parts. Per salvar les dificultats tècniques, Busquets dirigí un estol d’artesans i col·laboradors qualificats. Per a la metal·listeria aplicada, que va ser dibuixada a escala real per ell mateix, va comptar amb Antoni Fons. Les pintures simboliconaturalistes són a càrrec d’Aureli Tolosa, que va decorar els plafons exteriors amb flors i ocells de dos cicles del temps, el de l’any i el del dia: escenes il·luminades pel sol i la lluna amb gira-sols, roselles, roses, ametllers florits, acompanyats de pardals, orenetes o ratpenats, que canvien segons els colors de les estacions. A l’interior trobem un bell jardí pintat amb clavells, roses, assutzenes, dàlies, àngels músics i les al·legories de les arts i els oficis, sense oblidar la jardineria, una profusa ornamentació que també s’adapta a la forma, amb petits prestatges, calaixets amb tiradors en forma d’aglà i amagatalls diversos. Els acabats combinen els colors del sicòmor i el cedre, amb tanques i frontisses daurades en forma de dracs. Amb una característica utilització del color natural de la fusta de noguera, tant el moviment dels ferros de les traves com els elements decoratius fan que destaquin les qualitats dels materials, la policromia i la textura, que com deia Alexandre Cirici, “prefiguran el latiguillo”.</div><div>Una versió simplificada de l’arquimesa va ser encarregada el 1899 per Manuel Felip. De dimensions més reduïdes, es diferencia del model primigeni en alguns detalls ornamentals. Sota el mateix lema de l’ARTE PRO ARTE, la riquesa dels motius decoratius no és tan excelsa, començant pels ferratges aplicats que són més senzills. Així, el basilisc sobre el pany es transforma en unes estilitzacions vegetals, mentre que els caps de talla que apareixen a l’arquimesa són gats. Al frontis es repeteixen els mateixos motius menys un dels escuts que és buit per així posar-hi les figures que convinguin. Això ens fa pensar que potser pretenia ser un model a la carta. A la plaqueta que hi ha a banda i banda només hi consta Juan Busquets, Ciudad. 9. Barcelona. Pel que fa al tractament de l’interior, no hi ha caixa forta sinó prestatges i flors pintades, que ocupen un espai més petit, amb clavells, assutzenes, margarides i roses, en consonància amb una al·legoria de les arts (la pintura, l’escultura i l’arquitectura), sobre un fons daurat sobre el qual s’enfilen les línies sinuoses del grotesc.</div><div>Teresa-M. Sala</div></div>
Historia del objeto
Prové de la Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas, Barcelona 1898
Bibliografía
Guia Sumària Museu de les Arts Decoratives, 56