llit

Descripció

<div>Llit a la francesa, és a dir, amb el frontis en un dels costats llargs, realitzat amb caoba i xapa de palma de caoba i ornat de talles daurades. Va ser ideat per anar en una alcova amb el costat esquerre del llit contra la paret, i per això la decoració només s’ha aplicat del tot al costat dret, que és el frontis del llit.</div><div>L’estructura reprodueix un carro triomfal, de manera que el capçal pren forma de respatller amb el cantell superior tallat amb una sanefa de fu- lles d’acant daurades per sobre d’una altra de corda de caoba. Les potes d’aquesta part són en forma de grans rodes. A més, la del frontis és xapada amb palma de caoba, excepte el perímetre, que és de llimoner. Per sobre de la caoba destaquen els radis tallats i daurats amb fulles d’acant a partir d’una roseta central. Les potes dels peus del llit estan tallats en forma de grius exempts, fixats a l’estructura amb cargols i una sòlida placa de ferro. La part alta d’aquests animals fantàstics és daurada i enriquida amb uns tocs de pintura negra que accentuen els volums, mentre que el cos és patinat de verd tot simulant el bronze oxidat. La construcció és amb posts emmetxades i amb llargs cargols de factura semiindustrial. El llit es corona amb un pavelló sostingut per una victòria fixada a la paret que cau fins als peus del llit, on el recull un amoret assegut sobre una peanya decorada amb raïm i espigues. Totes dues figures exemptes també són de talla daurada.</div><div>En origen, el pavelló era de seda coronat amb galó i serrell, a joc amb el cobrellit, les caigudes del marc de l’alcova i la pintura de les tres parets que envoltaven el llit, que imitava cortinatges del mateix teixit. Tot plegat, creava un espai coordinat i imponent inspirat en els projectes realitzats pels arquitectes de Napoleó, C. Percier i P.F.L. Fontaine.</div><div><div>Alcoves i llits com aquest revelen la bona qualitat de la decoració i l’ebenisteria catalana a començaments de segle XIX i posen en evidència el coneixement de les propostes més innovadores, així com la capacitat de creativitat dels artesans locals. Els treballs d’ebenisteria, talla i daurat del llit, així com el projecte general de l’alcova és un exemple de la renovació estètica en la decoració d’interiors del moment. Un dormitori com aquest es degué dissenyar arran d’un enllaç matrimonial entre persones d’elit catalana. La forma de carro, la simbologia de les talles, la proporció i la qualitat plasmen el poder de les famílies implicades i transmetien l’èxit i la felicitat d’una unió de la qual s’esperaven bons fruits.</div></div><div>Aquest període de l’ebenisteria catalana és especialment creatiu, ja que el mobiliari renova les formes, els materials i la iconografia. El llit de carro n’és un bon exemple, ja que no coneixem referències de la tipologia procedent d’altres centres productius. Encara que a Catalunya també es van realitzar llits de barca, barqueta i góndola a la manera de París i amb exemplars de bona factura com ara el que es conserva al Museu del Disseny, el model de carro triomfal és al nostre entendre molt més original. Els exemplars que han arribat fins a nosaltres són escassos, però de gran qualitat, com ho exemplifiquen el de la col·lecció Vidal i Ribas de Barcelona i el que aquí estudiem, que el museu ha recuperat després de moltes dècades emmagatzemat, per mostrar-lo a la vista del públic. Es tracta de llits amb forma inspirada en els carruatges de quatre rodes utilitzats a l’antiga Roma i on se substitueix la representació religiosa de tradició catalana, constant al segle anterior, per iconografia mitològica. El llit, com a símbol visible de la consumació del matrimoni, passava de demanar protecció als sants per presentar-se com un triomf social amb referències de l’antiguitat clàssica.</div><div><div>Al seu moment, en investigar l’origen d’aquests llits nupcials en forma de cotxe, vam suggerir la possible inspiració en els carruatges que la ciutat de Barcelona va construir per a la visita de Carles IV i la seva esposa M. Lluïsa, el 1802, així com de Ferran VII i Maria Josefa Amàlia, el 1827. Igualment, trobaven relació amb els carruatges que van lluir a les festes i mascarades que s’organitzaren per a aquelles dues ocasions (Piera 2010, p. 25-38). Vàrem sustentar la hipòtesi en la directa relació formal entre l’estructura dels cotxes cerimonials i els grans llits. Encara que els primers no han arribat fins a nosaltres, en coneixem l’aspecte a partir de gravats i descripcions d’època. Els paral·lelisme s’estableix en la forma general, però també en els detalls, com ara a la decoració dels radis de les rodes o les figures al·legòriques que decoren l’estructura. Si la forma de carro triomfal era útil per representar el poder i la magnificència de la monarquia, també ho era en els dormitoris principals de les famílies benestants. Missatges com ara “de la union nace la prosperidad”, que es transmetien a les comitives de les festes efímeres reials es traslladaven als llits i quedaven permanentment en els interiors de les famílies que van promoure aquells actes.</div></div><div>La documentació ens informa que els carruatges reials van ser construïts per tallers locals amb activa participació dels fusters de Barcelona, que manifestaren l’orgull de la feina realitzada. A més, el model de carruatge va ser conegut més enllà dels possibles artífexs, a través dels gravats que se’n van publicar en obres que explicaven els fets i la simbologia de les imatges que adornaven els cotxes de les entrades i de les mascarades reials. Parlem d’al·lusions a la grandesa de l’esdeveniment, la prosperitat o les virtuts, temes que, com dèiem, eren igualment adients per als llits de representació. Els autors de les obres reials eren artistes de renom, que van exercir influència en el desenvolupa- ment de les arts en aquell primer terç del segle XIX. Ens referim al pintor Pere Pau Muntanya, qui va dissenyar el carro de Carles IV, Bonaventura Planella (1772-1844), artista polifacètic que va signar diversos conjunts d’estampes sobre l’arribada i les festes de Carles IV i de Ferran VII, o fins i tot Adrià Ferran, que va signar el dibuix d’una estampa de l’entrada a la ciutat d’aquest segon monarca, artista vinculat al món del moble i del qual hi ha documentada l’execució de diverses peces, inclosos uns llits i bressols de la seva etapa mallorquina. La relació entre aquests carruatges i els llits es percep, per tant, no solament com a possible, sinó fins i tot lògica.</div><div><div>El llit va ser donat a la ciutat per Natalícia Carreras, vídua de l’artista Salvador Massó, el 1908, amb la voluntat d’honrar la memòria del marit i “demostrar el interés que le merecieron siempre el desarrollo e importancia de las Artes en nuestra ciudad”. Aquestes paraules manuscrites que acompanyen la donació, així com la vinculació de la tipologia amb Barcelona, ens permeten proposar la capital catalana com a centre productor del moble.</div><div>Mónica Piera</div></div><div><br></div>