lámpara para colgar

Descripción

<div>Llum de sostre amb cos principal d’estructura cilíndrica, tipus gàbia, acabada per dalt en forma cupulada. D’aquest cos en surten vers l’exterior, de dalt a baix, tires en forma de fulles de palmera de les quals pengen garlandes, tiges florides i, cap a la part baixa, un traçat hexagonal estrellat de costats còncaus, als vèrtexs del qual se sostenen els suports de les sis candeles. Un altre cilindre concèntric forma una altra gàbia interior, una mica més llarga. L’estructura és de barnilles i discos de ferro, sostinguts en algunes parts mitjançant cadenes. Una de més gruixuda, que se solia recobrir de cordó de cotó per tapar-la, serveix per penjar el llum del sostre.</div><div>Les parts metàl·liques formen l’esquelet que queda gairebé amagat per les peces de cristall, tallades totes en facetes geomètriques. Les que decoren l’estructura principal són quadrades ressaltades en punta de diamant, mentre que les altres són polièdriques o petites denes arrodonides semblants a les peces dels collarets. Mentre que les anteriors són bàsicament fixes, destaquen per davant de totes les llàgrimes mòbils de forma apuntada prismàtica. Totes aquestes peces tenen un o més petits forats, imprescindibles per poder-les lligar a l’estructura mitjançant filferro. Sobre els extrems de l’hexàgon s’aguanten discos de ferro que sostenen els platets còncaus de cristall a l’interior dels quals es col·locarien les espelmes.</div><div>A l’Espanya de la primera meitat del segle XIX eren tan habituals aquests tipus de llums com les més internacionals conegudes com a “aranyes”, que tenien un eix central i una sèrie de braços en forma de S que sortien radialment. Els del tipus del nostre deriven llunyanament dels models Imperi francesos. Això no obstant, aquells solen ser més regulars en les seves línies i proporcions i molt sovint ostenten parts protagonistes en bronze daurat decorades amb motius clàssics i tenen braços per a les espelmes del mateix material. Com evidencia aquest, els models eren molt més variats, perquè l’estructura feta amb barnilles de ferro podia ser més fantasiosa, segons els artesans que les elaboraven, més que segons l’adaptació a les formes prefixades de bronze. Per això podem trobar llums en forma de gàbia, de cistell, de palmera, etc., fins i tot de vaixell, o tota mena de combinacions abstractes de cilindres, de cercles, de cascades, que fan que en puguem veure models molt diferents, de petit i de gran format. Evidentment, aquestes versions resultaven més econòmiques que les que tenien bronze, més cares d’elaboració i que sempre eren d’importació. A la Real Fábrica de Vidrios y Cristales de La Granja de San Ildefonso, a Segòvia, es realitzaven les més prestigioses de la península, però també s’elaboraven en altres indrets, de vegades amb peces de cristall manufacturades en aquella seu reial, com podria ser el present cas i el de la seva parella, probablement dissenyats i muntats a Catalunya.</div><div><div>La senzillesa de les línies encaixava perfectament amb el gust neoclàssic propi del final del regnat de Carles IV i del període ferrandí. No és estrany que aquest llum i la seva parella es triessin per il·luminar la nova instal·lació al Palau de Pedralbes el 1932 del Museu de les Arts Decoratives, situats a les sales neoclàssiques dites d’“El Viguetà” (sic) i de Flaugier (Museu 1932, p. 68-69). Originàriament ambdós devien formar part de la sumptuosa il·luminació d’un gran saló, molt probablement d’algun palauet català. Era habitual que es col·loquessin centrades en parella o, fins i tot, en jocs de quatre, flanquejant al sostre un medalló central pintat. Presidint els salons més sumptuosos, els grans llums no s’encenien quotidianament, sinó per festes o recepcions, i, per fer-ho, el servei de la casa havia d’encendre les espelmes, accedint-hi mitjançant altes escales de fusta o baixant els llums sencers amb un sistema de corrioles. També es disposava d’apagallums formats per pals o barres acabats amb un caputxó cònic dirigit cap avall i que permetien fàcilment apagar el ble encès de cada espelma. La il·luminació lluent i intensa, provocada per les espelmes i refractada pels cristalls tallats en facetes, era considerada la més elegant, i en els inicis de la llum elèctrica hi havia cases distingides que encara van mantenir aquells tipus de llums, que es considerava que il·luminaven de manera menys dura i més afavoridora per a les persones.</div><div>Jordi Carreras</div><div> </div></div><div><br></div>