La Creació

La Creació
Nom de l’objecte	paravent
Títol / Nom propi	La Creació
Autors / participants	Galí, Francesc d'Assís (1880 - 1965) / pintura Sarsanedas Oriol, Ramon (1896 - 1987) / lacador/a
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1929
Dimensions	181 x 300 x 3.3 cm; 181 x 225 x 3.4 cm; 181 x 50 x 3.3 cm; 22
Material	noguer (fusta) closca d'ou or laca (resina) nacre urushi
Material / tècnica	Laca japonesa, urushi, sobre noguera contraplacada i incrustacions d'or, nacre i closca d'ou; incrustat
Inscripcions	firma, R. SARSANEDAS / projecte F. GALÍ, en color vermell
Ingrés	compra, 1970
Número registre	MADB 135344

Descripció

<div>Aquest paravent és una de les peces més representatives del mobiliari Art Déco lacat, concebut i realitzat a Barcelona. L’aplicació d’aquesta tècnica, fins aleshores gairebé desconeguda a Barcelona, l’execució virtuosa, la qualitat cromàtica i l’estètica refinada, la raresa tipològica del moble, el seu gran format, més el seu magnífic estat de conservació, en fan indiscutiblement una peça singularíssima, que sobresurt entre altres creacions de gran qualitat, com ara alguns plafons o paravents lacats del seu mestre, Lluís Bracons, i la seva companya, Enriqueta Benigani.</div><div>L’estil Art Déco, el moment àlgid del qual es manifestà l’any 1925 en l’Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes de París –d’on deriva el nom–, i que és reconegut justament pel seu caràcter decoratiu, va ser una de les vies de difusió de la tècnica japonesa de la laca urushi, importada de la Xina, que s’adoptà especialment als acabats de mobles, sense oblidar tampoc la seva aplicació en múltiples petits objectes o bibelots de tota mena.</div><div>El mot <i>urushi</i> és la denominació que rep la resina que traspuen els arbres de la família dels Rhus i el Rhus vernicifera, propis del sud-oest asiàtic. Un cop extreta de l’escorça, mitjançant un procés d’oxidació es converteix en laca i adquireix la característica duresa i resistència, propietats que, sumades a la impermeabilitat i la inalterabilitat, en permeten l’aplicació en objectes d’ús com el mobiliari.</div><div>Aquesta tècnica arribà a Catalunya a través de Lluís Bracons. Ramon Sarsanedas, considerat l’artista més destacat en el camp de la laca, l’havia après del seu mestre Lluís Bracons (1892-1961), el qual n’havia estat professor des del 1921 a l’Escola Superior de Bells Oficis i, posteriorment, el 1925 a l’Ateneum Polytechnicum, on acudí Sarsanedas. Bracons, al seu torn, havia après l’art de la laca a París entre el 1919 i el 1920 al taller de Jean Dunand (1877-1942), considerat el més prolífic i notable lacador d’Europa, el qual havia conegut els secrets de l’urushi amb el mestre japonès Seizo Sugawara, que els desxifrà als seus deixebles, entre altres l’arquitecta i dissenyadora Eileen Gray. Aquest camí, iniciat a l’inici del segle XX a la capital francesa, va donar els seus fruits a Barcelona, no solament en mans de Sarsanedas com a artista lacador, sinó també a través de la seva labor docent a l’Escola Massana, d’on havia de sorgir l’anomenada Escola Catalana d’urushi, actualment en vigència.</div><div><div>Tipològicament parlant, un paravent és un moble que consisteix en diversos fulls o bastidors, de fusta o altres materials –pell, tela, etc.– que serveix per establir una separació en un espai i crear-hi dos àmbits. L’origen es remunta a la Xina i passa al Japó al segle VIII, on es coneix amb el nom de <i>byo-bu</i>, que significa protecció del vent. Sarsanedas, doncs, no solament dominava una tècnica oriental, sinó que va aplicar-la en un moble també típicament característic de la cultura japonesa, que Jean Dunand va fer popular, arribant-ne a decorar més d’un centenar, aprofitant les àmplies superfícies planes dels bastidors, un suport magnífic per al lacador.</div><div>El tema representat és la creació del món. Llegint d’esquerra a dreta, el quart full és presidit per la mà del creador dins d’una aura que dóna vida als astres del cel, l’aigua, la terra, els animals i les plantes que acompanyen les cinc figures femenines, que corresponen als altres cinc fulls i representen els continents: Amèrica, Oceania, Europa, als tres primers fulls, i Àfrica i Àsia al cinquè i sisè, totes disposades en un marc natural, assegudes o al costat d’un arbre, una planta, un rocam, un animal, i amb algun element vegetal o animal característic de cada zona del planeta als seus peus, i a la part superior, la celístia comuna amb algun núvol i algun astre que abasten tot el conjunt. El fons negre brillant dels fulls és el marc idoni per fer-hi ressaltar les figures de colors vius amb tota una rica gamma de vermells, grocs, marrons i blancs. Cal afegir que al museu també s’hi conserven dos projectes a llapis sobre paper corresponents a les figures d’Amèrica i d’Àfrica (MADB 138.646 i 138.647).</div><div>Els tipus de laca urushi depenen de la part de l’arbre d’on s’extreu o de quan es fa. Aquest paravent destaca per la incorporació de diverses especialitats de la laca, totes treballades amb altíssima qualitat. No solament hi trobem la laca d’acabat brillant o laca mirall, denominada <i>Roironuri</i>, als fons negres de les imatges representades, sinó també el lacat amb incrustació de closca d’ou per donar cabuda als colors blancs, un procediment molt característic del gust Déco, que Dunand tant havia aplicat amb gran destresa a París en els millors mobles del singular decorador J. Ruhlmann (1879-1933) com havia sabut ensenyar-lo als seus deixebles.</div><div>Sarsanedas hi aplicà també la tècnica <i>jo-go-hana</i>, és a dir, la barreja de partícules metàl·liques, d’or, plata o alumini, acolorides, que es va dipositant una capa damunt de l’altra fins a les finíssimes capes finals o <i>uwanuri</i>, que li atorga l’acabat característic.</div><div>El revers de cadascun dels sis fulls és una singular composició de rectangles, tots diferents, però configurant una composició unitària gràcies a la presència massiva de la closca d’ou, delimitats els paral·lelepípedes solament per una línia de laca vermella. Tot plegat sembla un paisatge laberíntic, de gust cubista, que exigí una molt llarga i curosa execució de Sarsanedas i els seus col·laboradors. És a dir, mentre l’anvers és plenament figuratiu, el revers és del tot geometritzant, fet que palesa el conreu de dues línies decoratives distintes, però coincidents aquells anys al nostre país.</div><div>Des de la segona dècada del segle XX fins al final de la guerra, aproximadament entre el 1911 i el 1939, el món de les arts viu a Catalunya una situació complexa a cavall entre el Noucentisme amb vocació nacional i social, l’Art Déco internacional importat de París i els primers brots de l’avantguarda i el racionalisme del GATCPAC, de manera que se susciten debats, enfrontaments i reflexions crítiques sobre les aportacions de cada línia.</div><div>En el camp del mobiliari burgès, la línia capdavantera era la via de l’Art Déco, sinònim del triomf de la figura del decorador, que els artistes catalans van conèixer de primera mà a París a l’exposició del 1925, en què van participar sota l’aixopluc del Foment de les Arts Decoratives (FAD) al Grand Palais i a les Galeries Saint-Dominique als Invalides, al marge dels entrebancs posats pels estaments oficials de la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a la tenacitat de l’aleshores president de l’entitat, Santiago Marco. Obres com aquest paravent extraordinari eren deutores de la influència francesa que el mateix Marco, també reconegut decorador de gust refinat, va saber plasmar a les seves obres i divulgar en l’ambient cultural d’aquells anys. Fou ell qui, a través del FAD, portà a l’exposició de París un plafó, un tríptic i un paravent de Lluís Bracons, i de retorn esdevingué el gran impulsor de la moda de l’art de la laca a Barcelona.</div><div>En certa manera, les figures femenines dels continents de l’anvers del paravent ens evoquen la França dels feliços anys vint, car no ens podem estar de recordar certes imatges de la famosa actriu Joséphine Baker i les figures femenines del món del teatre i el music-hall tan ben plasmat pel cartellista Paul Colin. No obstant això, si bé el lligam és plausible, el caràcter de les figures i l’estètica del paravent són molt més continguts i severs, més noucentistes que els referents francesos, i potser el tema representat ho justificaria.</div></div><div><div>Això ens explica que aquest moble Déco és igualment una bona mostra del gust noucentista autòcton. De fet, l’autor del projecte fou el pintor i pedagog Francesc d’Assís Galí Fabra (1880-1965), un home clau de l’ideari i l’estètica noucentista, que entre altres coses fou director de l’Escola Superior de Bells Oficis (1915-1923), un centre de referència en l’ensenyament de les arts aplicades i alhora un projecte pedagògic modern i amb voluntat de servei al país. Fou justament Galí qui el 1921, en tornar Bracons de París, el cridà i li demanà la seva col·laboració com a professor de la tècnica urushi. Així doncs, el paravent de Sarsanedas-Galí és un bon exponent de l’estètica catalana del seu temps, en què confluïren l’ideari del noucentisme i l’estil Art Déco, una singular simbiosi autòctona.</div><div>Sarsanedas participà amb aquest paravent en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 al Pavelló dels Artistes Reunits. Aquest pavelló, creat aquest cop també al marge de la iniciativa oficial espanyola, atesa novament la ineficàcia organitzativa del govern primoriverista, fou una iniciativa impulsada fonamentalment per Santiago Marco, Tomàs Aymat, Antoni Badrinas i Jaume Mercadé, amb la voluntat de mostrar-hi els millors exponents de l’art decoratiu català modern. De fet, la mostra pot considerar-se com l’exposició més representativa de l’Art Déco a Catalunya. Per aquest paravent li foren concedits el gran premi i la medalla d’or. Així mateix, a la VI Exposició Triennal d’Art de Milà del 1936 li fou atorgada la medalla de plata.</div><div>Posteriorment, Sarsanedas fundà una empresa comercial dedicada a la laca. Si Lluís Bracons ja exposà tres obres lacades el 1925 a París, Ramon Sarsanedas s’hi especialitzà, de tal manera que l’any 1931, amb la col·laboració de Pere Brugués, que ja havia participat en la realització del gran paravent, acabà creant una empresa, Laques Sakura, la presentació de la qual tingué lloc a la barcelonina Sala Parés al desembre d’aquell mateix any. Aquesta iniciativa, sumada al fet que Bracons marxà a París el 1928 i des d’aleshores es dedicà al gravat, contribuí a fer que Sarsanedas no solament fos considerat el primer lacador de Catalunya, sinó que va fer possible que ara puguem afirmar que durant uns quants anys la laca esdevingué un art decoratiu propi de la burgesia barcelonina.</div><div>Pilar Vélez</div></div>