cadira de tisora

Descripció

<div>Cadira de tisora en forma d’ics, de disposició frontal sobre sabates laterals que tenen el costat baix tallat en forma de ballesta i els extrems estriats. Seient i respatller de cuiro folrat de vellut violat i amb serrells de fil platejat. Estructura d’elements prismàtics serrats en fusta de noguera que formen sengles muntants corbs en forma d’essa creuats davant i darrere, encaixats en la intersecció per mitjà de rebaixos a mitja fusta. Com que no porta cargols que facin d’eix, queden fixats els muntants per la pressió dels travessers del seient i les sabates sobre què descansen. El punt d’intersecció és retallat en forma de cercle en l’interior del qual hi ha tallada una roseta que ocupa tota la superfície, i en cadascun dels extrems dels muntants unes altres, més petites i envol- tades d’estrelles. Al voltant d’aquest centre cadascun dels muntants porta tallat un esperó que en topar impedeix que la cadira es pugui obrir o tancar excessivament.</div><div>Als extrems superiors dels muntants encaixen els braços, amples a la part posterior i que redueixen el gruix gradualment fins als extrems acabats en volutes planes. Ambdós són vogits. Per l’aparença de la fusta, de pi i amb un acabat més groller, cal suposar que s’hi van afegir en una restauració posterior, cosa que explicaria que en un dels extrems dels respatller el cuir arribi escadusser.</div><div>Tant el seient com el respatller són de cuir entapissat de vellut violat, muntats a l’aire. Només part del vellut del seient deu ser original, la resta i el del respatller són restaurats posteriorment. A aquest darrer s’hi va afegir un medalló central brodat en or i seda amb l’escut d’un bisbe que representa un lleó rampant sobre fons blau. Tant el seient com el respatller són emmarcats per un galó d’or amb serrell. Es fixen per mitjà de claus de cabota plana de llautó, dues fileres per al seient i quatre per al respatller. Tots els emmetxats són a caixa i espiga assegurats amb clavilles rodones de fusta.</div><div>Aquest tipus de seient, plegable, té un origen antic ja que el trobem a Egipte, a Grècia sota la forma de <i>disfros oklaidos</i>, a Roma com a <i>sella curulis</i>, pròpia dels magistrats que impartien justícia, i a l’edat mitjana com a faldistori, sempre amb una connotació referida al poder, i amb els elements estructurals rectes. Segurament va ser a la baixa edat mitjana apareixen en els inventaris a partir del 1430, que aquesta mena de seients prenen les formes corbes en els muntants, segons alguns per derivació de les selles de muntar que encaixaven la part inferior sobre el llom de la cavalcadura, cosa poc probable, o a imitació de les italianes, denominades “dantesques”. Una altra variant seria la cadira de costelles en la qual els laterals estan formats per barres, com es pot observar a la taula de l’Anunciació del retaule de la Paeria de Lleida, obra de Jaume Ferrer II (1450-1455).</div><div>Aquest tipus de cadira sempre ha guardat el seu caràcter pràctic de mobilitat i disponibilitat però n’era reservat l’ús estava a les classes socials més acomodades.</div><div>Miquel Àngel Alarcia</div>