silla de brazos
Volver al listado| Nombre del objeto | silla de brazos |
|---|---|
| Autores / participantes |
Vidal i Jevellí, Francesc (1848 - 1914) Vidal y Cía. Talleres y Almacenes / producció |
| Lugar de ejecución | Barcelona |
| Datación | 1885 - 1889 |
| Dimensiones | 116.5 x 64.5 x 69.5 cm |
| Material |
nogal haya latón yute fibra vegetal caucho tejido metal |
| Material / técnica | Noguera (exterior) i faig (interior), pell (tapisseria), llautó (taxes), jute (cintes de l’entapissat), crin vegetal (farcit a l’entampissat), cauxo vulcanitzat (rodetes), teixit (coberta darrere respatller), metall (molles, claus i rodetes) Pell guadamassil: repujada, estampada, policromada i daurada Fusta tallada i tornejada |
| Inscripciones | inscripción, cuiro N.75, sota el seient amb tinta, inscripción, cuiro N.75, sota el seient en llapis, inscripción, 1184, darrera els dos braços |
| Ingreso | donación Carlos Casades de Còdol, 1967 |
| Número registro | MADB 113833 |
Descripción
Cadira de braços que formava part del mobiliari que l’empresari Pau Casades i Espoy tenia al seu despatx. Concretament, era la seva cadira de treball al palau del carrer de Mallorca, 283 de Barcelona, edifici que va ser decorat per Francesc Vidal. Darrere de cada braç hi ha gravat el número 1.184, que coincideix amb la numeració del moble a la foto conservada a un dels àlbums del taller F. Vidal y Cía. amb una tapisseria diferent. De fet, al revers del seient hi ha inscrit “Cuir 75”, referència que fa pensar que hi podria haver altres models de tapisseria per escollir. Les rodetes de cautxú vulcanitzat, que no es troben al model de l’àlbum, podrien ser un altre element que el client podia escollir. Els característics pegasos dels braços i l’estructura baixa de la cadira també es troba al projecte 562, una peça més luxosa. Aquest fet posa en relleu l’aprofitament de motius per a diferents models, i una voluntat de producció de parts seriades per minimitzar costos, a pesar de tractar-se de moble de luxe. Aquí, igual que a la resta de mobles que integraven el despatx, Vidal dona tint a la noguera, aplicada d’una manera poc fina i sobre un porus obert, cosa que li confereix un aspecte rústic i sever, que creiem que és voluntari amb l’objectiu d’apropar-se al que a finals del segle XIX es considerava que era l’acabat dels mobles antics. Mónica Piera, Joan Güell, Guillem Masalles, Maria del Mar Corominas i Carles Muzás
Bibliografía
Eclecticisme, l'avantsala del modernisme: espais i mobiliari. L'estil de l'Eixample de Barcelona
El mobiliari del Palau Casades. Patrimoni de la ciutat de Barcelona, 8 abril 2015
El Col·legi d’Advocats de Barcelona. El seu Patrimoni Artístic i Documental
Arquitectura moderna de Barcelona
Francesc Vidal : l'aposta per les indústries d'art a Barcelona (1878-1914), 132, 133-135
